Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Encara que aquest agost no ha estat el mes tradicionalment tranquil pel que fa a informació política, els mitjans han tingut temps també per a les habituals “serps d’estiu”, notícies més aviat poc interessants però que s’allarguen en els dies per tal d’omplir pàgines o minuts d’emissió de forma recurrent i econòmica. La calor, l’albirament de tintoreres, els falsos vasos d’èbola o, més recentment, el robatori de fotografies de famoses despullades.

Però durant l’estiu també han passat altres coses més rellevants que, tot i l’evident espai sobrer, han tingut escassa presència a la majoria mitjans i, en cap cas, han estat destacats de forma significativa. En proposem cinc opcions de cinc temes diferents, conscients que se’n podrien trobar més:

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

1- Sanitat: Rebel·lió a Bellvitge. Des de fa mesos l’Hospital de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat, viu una situació inèdita amb una rebel·lió conjunta de treballadors, pacients i veïnat contra les retallades i el tancament de plantes. La negativa d’alguns pacients a abandonar una planta que volia tancar-se va fer que la direcció del centre arribés a amenaçar-los amb un desallotjament policial. Tot i que la majoria de diaris van cobrir el punt més tens del conflicte, el 22 de juliol, aquests ràpidament van perdre l’interès en el tema, tot i que no aquest no s’ha aturat en tot l’estiu. En cap cas –fins on ha trobat Mèdia.cat- un editor ha trobat prou rellevant la notícia com per incloure-la en una portada o en una tertúlia.

2. Habitatge: L’ocupació més llarga de la PAH. Els membres de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques d’Osona porten més de 80 dies acampats a l’oficina del BBVA de Manlleu. Aquesta és l’acció d’aquest tipus de més duració que ha fet aquest moviment i podria servir per detectar com el conflicte entre els amenaçats per desnonaments i els bancs va pujant d’intensitat tot i els recurrents anuncis –mai acomplerts- que el problema s’estava reduint, bé perquè hi havia menys desnonaments, bé per canvis legislatius.

Tot i la transcendència dels fets, la notícia a penes ha passat dels mitjans comarcals i digitals més simpatitzants amb la PAH. Una acció coordinada de diferents PAH d’arreu de Catalunya en solidaritat amb els seus companys de Manlleu sembla que porta el mateix camí d’opacitat informativa.

3. Territori: Un altre Magaluf existeix. Enmig de les habituals notícies de turistes borratxos, mamading i “drogues caníbals” resulta que a Calvià hi succeeix alguna cosa i aquesta passa pràcticament desapercebuda als mitjans. El 13 d’agost una vintena de col·lectius van presentar el Front Comú en defensa del territori amb una concentració en un dels municipis més malmesos ambientalment. Encara que l’acció no arribés a les dimensions dels dos exemples anteriors, és curiós que, enmig de tant de soroll al voltant de la “redefinició del model turístic” no quedés una escletxa per una de les propostes més definides en aquesta línia.

4. Educació: en marxa pel territori. La II Marxa per l’Educació Pública, impulsada per l’Assemblea Groga va recórrer a peu els 118 quilòmetres que separen Girona de Barcelona la darrera setmana d’agost. La protesta va servir també per presentar una Iniciativa Legislativa Popular en favor d’un altre model educatiu. A pesar del suport de pràcticament tota la comunitat educativa de l’escola pública i del recurrent debat sobre “l’estat del model educatiu”, les seves propostes a penes han estat recollides.

5. Memòria històrica: El valencià que “va alliberar” París. El 24 d’agost es commemorava el 70è aniversari de l’alliberament de París dels nazis, amb les habituals desfilades i homenatges a la capital francesa. En aquests, des de fa deu anys, hi participa oficialment la bandera republicana espanyola en record dels combatents de “La Nueve”, els primers a entrar a la ciutat. Pocs mitjans –i menys valencians- han aprofitat per recordar que la gesta va ser protagonitzada pel borrianenc Amado Granell, tinent de la unitat que va acceptar la rendició incondicional del comandament alemany i va ser fotografiat amb el líder de la resistència local i alcalde de la ciutat pel Libération. Granell va ser homenatjat al cementiri de Sueca, on està enterrat amb una cobertura informativa més aviat escassa.

D’una manera similar, i només uns dies abans, la majoria de mitjans passaven per alt les commemoracions de l’alliberament de la Catalunya Nord per la resistència catalana –amb combatents procedents del nord i el sud de les Alberes- que va aconseguir la rendició de les tropes nazis amb els seus propis mitjans.