Ocultes a plena llum

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

En aquest enllaç podeu accedir a l’informe Hidden in Plain Sight presentat per Nacions Unides la primera setmana de setembre. Es tracta de l’estudi més exhaustiu i global que s’ha realitzat mai sobre la violència contra les persones menors –amb investigacions a 190 països-  i hi llegim unes xifres que continuen confirmant la sentència de Maria Mercè Marçal: agraeix els tres dons però vigila si en aquest món has nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. L’informe –que podríem traduir com a Ocults a plena llum- no descobreix una nova realitat, però hi posa xifres.

Un 10% de la població mundial de dones han patit abusos o violacions abans de complir els 20 anys. És a dir, 120 milions de nenes i joves. Una de cada tres nenes casades (sic!) entre 15 i 19 anys ha patit violència per part de la seva parella: 84 milions de dones. I sí, a la República Democràtica del Congo la violència per part de la parella supera el 70% dels matrimonis, però l’estudi explica que el 22% de les adolescents suïsses de 15 anys han patit, com a mínim, un incident de violència sexual amb contacte físic no consentit.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’estudi explica també que 126 milions d’adolescents –dones entre 15 i 19 anys- consideren justificable la violència de gènere. De fet, a 28 dels 60 països que tenen les dades segregades segons el gènere, una major proporció de nenes que no pas de nens justifica la violència del marit contra la dona. És més, un 70% de les menors que han patit abusos sexuals mai han buscat ajuda perquè no ho tenen assumit com una forma de maltractament.

Les guerres i la pobresa són un element important a tenir en compte, per bé que l’informe posa l’accent sobre el fet que, al Nord i al Sud, els espais on es pateixen la major part dels abusos són els espais on paradoxalment les menors s’haurien de sentir més segures: la llar i l’escola.

Tampoc no és nova la constatació del fet que la violència sobre les menors es perpetua com a forma de relació al llarg de generacions si no existeixen mesures correctores a cavall entre l’educació i la justícia, i és per això que a escala global es mantenen estables els cercles de violència i pobresa, perquè es retroalimenten.

En el cas dels homicidis a menors, és un país africà el que ocupa la primera posició de la llista: Nigèria, amb prop de 13.000 assassinats anuals. Però també hi podem llegir que al món occidental el país amb major nombre d’adolescents assassinats és els Estats Units.

L’estudi proposa estratègies per revertir aquesta situació i entre elles destaca la necessitat de fer públiques les dades, visibilitzar les víctimes i lluitar contra la autoinculpació de les menors a través de la denúncia de les actituds i inèrcies masclistes que -des de la conyeta fins a la violència efectiva- fan possible la seva perpetuació.

Estic segur que els mitjans de casa nostra s’ho prendran molt seriosament i situarem aquesta qüestió entre els principals reptes d’aquesta nova societat que estem construint. En aquest cas, com a mínim, no tindrem la tranquil·litat de poder opinar com si fos una llunyana epidèmia africana.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.