L’Onze de setembre a Barcelona hi va haver una altra convocatòria de la qual a penes ningú n’ha parlat. L’anomenada Via Llibertària va desplegar-se a través del carrer Bruc -amb una alta dosi d’humor- per tal d’unir els dos braços de la immensa V humana per tal de convertir-la en una A, símbol internacional del moviment anarquista.

Aquesta convocatòria no va ser difosa a cap mitjà de comunicació de forma prèvia a la seva realització, i posteriorment només ha estat coberta per alguns mitjans alternatius com la Directa. Les xarxes socials i les estructures pròpies del moviment llibertari van ser els encarregats de mobilitzar 1.742 persones –segons el recompte individual realitzat pels organitzadors- que van aconseguir el seu objectiu.

Una crida que va aconseguir sumar la meitat de gent que la concentració en favor de la unitat de l’Estat espanyol que Societat Civil Catalana (SCC) va organitzar a Tarragona el mateix dia sense rebre ni una mil·lèsima part de l’atenció mediàtica que aquesta.

L’acte de SCC va ser un fracàs d’assistència, no ja només comparat amb la V independentista, sinó també amb les pròpies concentracions similars celebrades en anteriors 12 d’octubre a Barcelona.

Una de les tesis esgrimides per SCC per explicar la seva punxada ha estat el “silenciament” que consideren que han patit per TV3 i altres mitjans catalans. El 12 de setembre La Razón incloïa a la seva portada que la televisió pública catalana havia dedicat 15 minuts de cobertura a la concentració de Tarragona per 15 hores a la de Barcelona. Un recompte que ignora que TV3 no és l’únic canal que pot sintonitzar-se a Catalunya, i que l’acte de SCC va ser àmpliament cobert per la majoria de televisions amb seu a Madrid, que van arribar fins i tot a contraposar ambdós actes, quan un tenia fins a 400 vegades més participants que l’altre. A més, dirigents de SCC van ser convidats a diferents televisions –incloses TV3 i Catalunya Ràdio– prèviament a la Diada.

El fet, però, és que mol rarament hi ha concentracions d’entre 3.000 i 4.000 persones que obtinguin tanta cobertura mediàtica prèvia i durant la seva realització, incloses connexions en directe, encara que pot argumentar-se que l’actual situació política i justificava aquesta excepció.