La V de l’11S i l’efecte peixera

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Com bé explica la Bíblia, al principi era la foscor. El sol va ajudar a il·luminar la Terra, però és internet el que la fa visible. Avui el món és una gran peixera i només cal plantar-se al davant i observar. Per als peixos catalans, això és una gran sort. Abans, Barcelona era bombardada regularment i ens enviaven els taurons per la Diagonal. Ara, això és impossible, perquè al nostre tros de la peixera una cosa així seria molt mal vista. L’article 8 de la Constitució dels peixos veïns, aquest que diu que l’exèrcit és l’encarregat de mantenir la unitat d’Espanya, és d’abans d’internet, de l’època en que encara es podia bombardar i enviar tancs. Ara, a la peixera, aquest article és paper mullat.

Però l’efecte peixera no només ens va a favor en termes defensius. No, també és una eina de construcció molt poderosa en tots els sentits, tal com molt bé explica Saül Gordillo al llibre Sobirania.cat i tal com s’ha tornat a demostrar en la darrera Diada Nacional. En primer lloc, és evident que el repte logístic que representava la V d’enguany, com la Via Catalana de l’any passat, hauria estat inabastable sense correus electrònics, telèfons mòbils i xarxes socials. Els assistents es van inscriure per internet i van rebre les instruccions per correu electrònic. És molt simptomàtic que els principals atacs que han rebut l’ANC i la V siguin cibernètics: atacs a la pàgina web, filtració de dades, etc. Fa uns anys hi hauria hagut provocadors infiltrats a la V que haurien intentat rebentar-la des de dins. Avui, justament l’efecte peixera fa que sigui molt difícil fer-ho sense ser descobert. Com deia la Liz Castro i il·lustrava el Jordi Calvís, la millor arma dels miquelets moderns és el telèfon mòbil.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ara bé, és en el ressò mediàtic on l’efecte peixera té efectes de valor incalculable per als catalans. Només la premsa més cavernària i militant pot rebaixar la magnitud de la gesta de l’altre dia, minimitzar-la o equiparar-la a la trobada unionista que es va fer a Tarragona. Però els mitjans de comunicació internacional, no. Aquests fa dies que #ensmiren i que tenen els focus encesos, observant les giragonses dels peixos quadribarrats. El passat dia 11 eren a Barcelona, és clar. I van escoltar com el president Mas els deia clarament i en diversos idiomes que Catalunya votaria sobre el seu futur polític, que això anava de debò i que no hi ha cap pla B. Després van passejar per Barcelona, van veure i també van omplir la xarxa de tuits i de fotografies fetes amb el mòbil, molt abans d’escriure la seva crònica. Quan la Delegació del Govern espanyol va donar la seva xifra d’assistents va fer tard i el ridícul, perquè no era creïble.

De tot el que s’ha publicat sobre la Diada al món, la millor notícia és que també és inabastable. Fa una dècada, monitoritzar Catalunya era fàcil: el Barça, algun reportatge sobre Gaudí i la gastronomia a l’estiu, i avall. Ara, llegir, escoltar i mirar tot el que s’ha publicat i emès sobre la V és literalment impossible. Sí que és fàcil, però, trobar-hi alguns trets comuns, com ara que destaquen el to pacífic i alegre de la convocatòria i la multitud de catalans que reclamen poder votar en un referèndum sobre la independència. Les comparacions amb el Regne Unit i el referèndum escocès, particularment en la premsa anglosaxona, són inevitables.

Per a la història queda la portada en paper de l’edició global del New York Times de l’endemà o el vídeo amb entrevista a Artur Mas del Financial Times, però jo també destacaria una piulada en català de The Guardian demanant a la gent que els enviés imatges de la V, l’article que hi va publicar el mateix dia l’alcalde de Barcelona o l’entrevista prèvia que l’influent setmanari Der Spiegel li va fer a Salvador Cardús. Per a l’anecdotari queda una trucada d’una important cadena internacional des de Madrid per saber on podien anar a filmar gent cremant banderes espanyoles. Enguany no se’n va cremar cap, potser perquè netejar els vidres de la peixera és actualment molt més útil que no pas cremar banderes.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019