Sindicat guerxo

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Quan una secció sindical d’un mitjà com TV3 gosa fer admonicions als propis redactors sobre com presentar les notícies en relació amb un fet, en aquest cas la diada de l’Onze de Setembre d’enguany, és quan ens podem adonar que la fruita ja és madura i que anem pel bon camí.

Efectivament, el passat divendres 5 de setembre, sota el títol “Salvem la nostra professionalitat“, la secció de redacció a TV3 del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) –minoritari a la casa– feia una denúncia en què acusava els informatius de fer propaganda en comptes d’informació. Segons l’SPC, la «reiteració d’informacions ˝de servei˝ sobre la diada explicant la forma d’arribar-hi, indicant els trams que queden per omplir, entrevistant per enèsima vegada els organitzadors de l’acte esdevenen crides descarades a la participació».

Sembla, doncs, que a aquests sindicalistes (de Catalunya) els ha molestat i molt que la televisió nacional hagi seguit l’actualitat, si fa no fa fil per randa, d’un fet que, dies després, es va demostrar que passarà a la història de la humanitat. Als sindicalistes se’ls veu el llautó quan comenten que tothom «que tingui oides [sic] i llegeixi diaris i xarxes sap que les crítiques es multipliquen», i per si no quedava clar de quin cantó estan ho reblen quan diuen que «no hi ha dubte que, fora de la bombolla de TV3, el malestar va creixent».

És curiós que aquest sindicat es queixi del mateix que blasmen els partits i organitzacions unionistes, que de la Diada d’enguany se n’ha fet un gra massa i s’ha traspassat «la línia vermella que conté el nostre llibre d’estil i que desautoritza les informacions que es puguin entendre com una crida a una mobilització».

És clar! Que rucs que som la majoria de periodistes del país i tots els teleespectadors: el fet que una gernació de gairebé dos milions de persones s’hagi mobilitzat el dia Onze de Setembre i els dies previs, també arreu del país i en altres capitals mundials, és perquè s’ha fet «propaganda» i no pas «informació».

Ara m’adono per què mai no m’ha abellit de formar part d’aquest sindicat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.