Media say no!

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

A Catalunya fa temps que la consulta del 9 de novembre i el procés sobiranista ha fet moure els mitjans de comunicació. A hores d’ara tothom ja té qualificat cada diari/TV/ràdio segons quina barricada falca. De fet, fins i tot s’han creat perfils de twitter que arriben a fer mofa de les posicions ancorades de cadascun d’ells. I la sensació és que això només farà que augmentar en els propers dies encara que tot plegat pugui arribar a afectar el rigor d’allò que es publica.

Fins a quin punt a Escòcia ha passat el mateix en les últimes setmanes? Avui hi ha el referèndum en aquesta terra del nord d’Europa i des d’alguns sectors, especialment del SÍ, s’ha acusat els mitjans d’abandonar el periodisme per fer d’avantguarda del NO. La crítica ha arribat fins al punt de convocar una concentració davant dels estudis de la sempre posada per exemple del rigor periodístic, la BBC, per denunciar la situació. Una constatació que ben poc ha arribat a casa nostra on, per exemple, tothom ha posat com a exemplars els debats públics i televisats fets en les últims setmanes per la televisió pública.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tanmateix, les persones que viuen la campanya del dia a dia a Escòcia tenen una posició prou consensuada: els mitjans britànics i també els escocesos han apostat majoritàriament pel NO. La posició la comparteixen també analistes com mostra aquesta entrevista a John Roberston de la University of West Scotland. Així, les portades de les principals capçaleres d’àmbit britànic fa dies que sobredimensionen els arguments del NO, el Financial Times ha pres una posició activa i continuada per evitar la independència d’Escòcia i tot i que la BBC ha mantingut una programació estable on s’ha debatut equilibradament de les diverses opcions, algunes veus l’han acusat d’informació esbiaixada. D’aquest consens de mitjans tan sols se n’han salvat algunes capçaleres escoceses i revistes situades a l’esquerra i el periodisme crític britànic com és “Red Pepper”. Sembla doncs que la teoria i la pràctica del quart poder continua present. Ai si l’Escola de Frankfurt despertés

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.