Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Las Provincias ja fa quatre dies que destaca a la seva portada notícies relacionades amb el Centre d’Internament d’Emigrants (CIE) de Sapadors, a València. Aquest és un fet totalment inusual, ja que poques vegades aquest tipus d’instal·lacions reben algun tipus d’atenció mediàtica. El problema és que la cobertura que ha rebut aquests dies està, ja no maquillant, sinó donant una imatge totalment distorsionada de la realitat del centre.

El dia 15 de setembre, la capçalera de Vocento, anunciava que “Set algerians es fuguen del Centre d’Estrangers després de causar una allau”. Al subtítol encara hi afegien que “Una vintena d’interns atropella una policia i una treballadora de la neteja”. Des de llavors, el diari ha continuat fent un seguiment –inclòs en portada- de la recerca dels “immigrants fugats”, contextualitzat en una descripció dels CIE on, entre altres coses, es destaca que els policies “vigilen sense armes de foc”.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Finalment avui mateix, la sèrie es reprèn al mateix diari –encara que Levante s’ha enganxat a la notícia de forma més modesta- amb una nova portada encapçalada pel titular “Dos policies ferits en un altre intent de fuga a Sapadors”.

Aquests titulars i l’ús d’expressions com “allau”, “atropellar”, “operació de recerca dels immigrants fugats” són capaços de generar alarma social per uns fets que en cap cas poden ser considerats rellevants. Aquest lèxic va acompanyat de descripcions espectacularitzants, amb “persecucions” i “amotinaments” que ràpidament connecten amb un imaginari carcerari totalment allunyat del que és un CIE i de la gent que hi està tancada.

Cal recordar que les persones retingudes en un CIE no han comès cap delicte i que la seva situació només té a veure amb una irregularitat administrativa. L’ús de dades com que “set de cada deu persones que ingressen al CIE de València tenen antecedents policials o penals” són clarament confuses, ja que ambdós antecedents són molt diferents, i en cas dels policials no són cap mostra de culpabilitat i menys de perillositat. De fet, en cas de delictes greus, els encausats ingressen en una presó i no en un CIE.

En canvi, hi ha una altra realitat dels CIE molt més quotidiana que cap dels articles del diari durant el seguiment i contextualització de la història recorda incloure: les denúncies per vulneració de drets als retinguts, incloses agressions físiques, sexuals i fins i tot morts.

Precisament el 9 de setembre va reobrir-se el cas d’un policia de Sapadors acusat d’agredir un menor. Las Provincias va dedicar a informar-ne només un breu de quatre línies. I ahir mateix es publicava un vídeo d’una violenta agressió policial a un intern del CIE de Madrid. Mentre Ràdio València –afiliada a Cadena SER- va considerar que la notícia valia la pena contextualitzar-la amb una entrevista a la portaveu de la plataforma Tanquem els CIE de València, Las Provincias va limitar-se a publicar el teletip d’Europa Press a la seva edició digital, sense informar-ne en paper i –molt menys- destacar-ho en portada ni enllaçar-ho amb les altres notícies relacionades amb els CIE.

De fet, quan a l’abril fins a un centenar de retinguts van declarar-se en vaga de fam en protesta per les deportacions sense previ avís i les deplorables condicions de vida dins el CIE, aquest va ser el diari que va fer-ne menys cobertura: un teletip de només set línies.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019