Des que va anunciar-se la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació a Escòcia, la corrent majoritària mediàtica espanyola va centrar-se a destacar que ambdós casos no eren comparables i no el cas escocès no tenia res a veure amb el català.

Els exemples d’aquesta argumentació són inabastables i només els darrers dies podem trobar peces com “Perquè Catalunya no és Escòcia” a l’ABC, “Perquè Escòcia no és Catalunya (i viceversa)” a El País, “Els experts no veuen comparables les consultes escocesa i catalana pel marc jurídic diferent” a 20 Minutos o “Catalunya no és Escòcia, ¡què gaites!” a El Mundo. Només per posar alguns casos en diferents formats –opinió, reportatge o anàlisi- en diaris de tendències diverses publicats la setmana prèvia al referèndum. I això sense comptar les opinions hegemòniques a les consultes de ràdio i televisió.

Però un cop sabut el resultat electoral, aquesta tendència s’ha capgirat com un mitjó en només qüestió d’hores. Segurament el cas més extrem d’aquest canvi d’actitud el podem trobar a La Gaceta, el diari digital associat a Intereconomía que pregunta als seus lectors si “El ‘no’ a Escòcia perjudica les ambicions de Mas?”. Aquesta enquesta encara comparteix portada amb un fragment de la tertúlia El Gato al Agua titulada “li estan posant faldilla escocesa al procés català” i que la cadena resumeix amb un “Ni Oriol Yunqueras (sic) ni Artur Mas són William Wallace, ni Marta Ferrusola és Maria Estuard”.

Però la resta de mitjans tampoc s’han estat de comparar el que fins fa ben poques hores era incomparable. Nombroses tertúlies com la de la SER, parlaven aquest matí de “”Escòcia, Catalunya, Flandes, el Vènet…”. També primeres edicions digitals no amagaven la dimensió internacional –inclosa Catalunya- del referèndum escocès, com per exemple el “Perden els nacionalistes, guanya Europa” escollit per El Confidencial.

També alguns dels articulistes més ràpids han aprofitat per acostar “l’incomparable” procés escocès a unes aigües més catalanes, com per exemple Xavier Vidal-Folch i el seu “Aclaparador triomf de la ‘tercera via’”, que per si de cas no queda prou clar, al text s’encarrega d’especificar que “això, allí i a Castellterçol, s’anomena ‘tercera via’”.