Foto: Ricard Cugat / SPC

L’actual edició de les Festes de la Mercè, festa major de Barcelona, estan marcades per la precarietat dels treballadors de la comunicació. Un dels mitjans en què més s’ha notat aquesta pèrdua de salaris i drets laborals és a BTV, el canal local barceloní, públic però subcontractat a l’empresa Lavínia. La plantilla d’aquesta empresa té els salaris retallats d’entre un 4,5 i un 10% des de gener de 2013 i, a pesar del superàvit dels comptes municipals no hi ha cap compromís per recuperar una part d’aquests diners fins al 2019.

Per això, els treballadors de BTV van realitzar una vaga parcial de quatre hores que va impedir la retransmissió en directe del pregó per primera vegada en els més de vint anys que existeix el canal. A més, un centenar d’ells van manifestar-se sorollosament a la plaça de Sant Jaume coincidint amb l’obertura de les festes. Com resulta habitual en aquest tipus de mobilitzacions, pràcticament cap gran mitjà se’n va fer ressò, amb honroses excepcions.

Qui també pretenia precaritzar més la feina dels periodistes durant la Mercè era La Vanguardia. A mitjans agost va anunciar un “concurs” per trobar estudiants o graduats que volguessin treballar gratuïtament cobrint les festes per al diari. Les denúncies de diferents sectors –inclosos el comitè d’empresa i el consell professional del rotatiu- van fer que La Vanguardia es tirés enrere in extremis i renunciés a aquesta precarització extrema jugant amb la il·lusió de “publicar un reportatge”.

De totes maneres, l’intent de La Vanguardia ha posat en evidència la col·laboració de les facultats de periodisme a l’hora de promoure en aquest tipus d’operacions, així com la publicació d’ofertes de “treball no remunerat” en els seus serveis d’orientació laboral.