Una mala notícia

El tancament d’un programa, amb algunes excepcions, és quasi sempre una mala notícia. Vol dir que un equip de persones que hi treballava, amb il·lusió, amb ganes i esforç, no se n’ha sortit prou a l’hora d’aconseguir audiència o que a la crítica i a l’opinió pública no els ha agradat prou o, que per raons incomprensibles, tot i els bons resultats, l’empresa ha decidit prescindir-ne.

Aquest últim és el cas de l’espai “El Medi Ambient”, que després de 22 anys a TV3, ha desaparegut de la graella d’un dia per l’altre i sense unes raons convincents.

El Medi Ambient ha estat un d’aquells productes de televisió que se suposa que ha de fer un mitjà públic i que és una de les principals raons de la seva existència.

En aquests 22 anys, el programa ha demostrat, sobradament, la necessitat que hi havia de cobrir la informació sobre el territori des del punt de vista de la natura, la sostenibilitat i l’explotació dels recursos naturals així com informar dels canvis del clima i les seves conseqüències a nivell planetari així com les alternatives a nivell energètic i tecnològic per un creixement més respectuós amb la terra.

La trajectòria del Medi Ambient, s’ha esquitxat de premis i reconeixements des dels seus inicis. N’he comptat 16 des de l’any 1994 i fins el 2012, alguns de tan destacats com el del Festival Internacional de Cine i Vídeo de Gavà, un Premi Zapping als Valors o el Sol d’Or del Festival de Cinema de Medi Ambient de Catalunya.

Les persones que hi han treballat ho han fet des del coneixement, la responsabilitat i amb un enfocament proper a l’audiència, que sense defugir el rigor, feia comprensibles conceptes a vegades no gens fàcils o desconeguts pel gran públic.

El 2011, la quota mitjana global d’audiència del Medi Ambient, va superar els 400.000 espectadors i el 22% de quota de pantalla i un any després arribava als 481.00 i un 25%. Va ser just l’any passat que van celebrar el programa 5.000. Per tan estem parlant d’un compte de resultats impecable en tots sentits.

Tota aquest balanç positiu i la bona manera de fer periodisme mediambiental de l’equip del Medi Ambient, liderat pel Xavier Duran, es podria perdre, definitivament, amb aquest el punt i final. Potser per això, una campanya, iniciada uns dies després de l’anunci del tancament del programa, a la plataforma change.org, ja ha aconseguit recollir més de 26.000 signatures en que es demana que no se suprimeixi un espai que “ha educat i ajudat varies generacions de persones a estimar i conèixer el nostre entorn. El coneixement de l’entorn natural és essencial per la seva conservació i viabilitat futura, i és un signe de civilització dels països més avançats. Esperem que si aquesta supressió finalment es porta a terme, només sigui per donar pas a un nou programa sobre medi ambient molt més complet i en un lloc molt més destacat de la graella.”

Amb aquesta esperança, la de què tants anys de treball excel·lent no quedin en res, és amb la que escric aquestes línies de reconeixement a un espai petit en format però molt gran en esperit i en la bona feina feta.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.