France presse essencial

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Què volem els Catalans importa poc a Indonèsia. Hi ha dos diaris en anglès on s’informen les elits econòmiques, locals i expatriades, de la República. Per rutina m’he decantat a fullejar cada matí al cafè The Jakarta Post, que després d’un any de viure a Jakarta ja és el “meu” diari. Però aquests dies m’ha decebut: no hi he sabut trobar cap article dedicat, específicament, al procés que vivim a Catalunya. Només en algun article d’opinió se’n parlava de pas, arran del referèndum escocès. Encara com van publicar la imatge d’un observador dels “seus” independentistes de Papua a Edimburg al costat dels catalans.

Sembla lògic. Milers de quilòmetres ens separen. Històricament i culturalment tenim poc en comú, encara que econòmicament cada dia estiguem més relacionats. Però quan el mateix diari dedica cada dia un bon espai a les vicissituds del Barça o d’en Marc Márquez se’t fa estrany. L’esport de masses és el que importa i a Indonèsia el futbol de la Liga se segueix puntualment.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

En canvi l’altre diari The Jakarta Globe ha tractat la qüestió arran de l’11-S, amb almenys una àmplia notícia on parlaven representants de l’ANC i de la SCC. També en articles d’opinió insistien en les nacions que volen separar-se de llurs estats i llistaven els grans inconvenients que hagués comportat una victòria dels independentistes escocesos.

La qüestió però, essencial per a mi, és que la poca informació pura i dura que s’ha publicat prové d’agències. Sobretot de France Presse. També conseqüent, si tenim present que a Jakarta no em consta que hi tingui corresponsal fix cap mitjà de l’Estat espanyol. Ni tan sols l’agència Efe. Tot i ser el quart país més poblat del món, amb uns 250 milions de “consumidors” i on hi viuen més musulmans.

Ho veureu el proper 20 d’octubre quan hi hagi relleu de president i el “jove” Jokowi, elegit democràticament el juliol, accedeixi al poder. Aleshores t’adones com la distància pot arribar a malmetre el rigor informatiu. I tot s’hi val. Més que mai ens fa falta una agència de notícies catalana més forta, amb més recursos, que pugui proveir a l’exterior. L’interior, afortunadament, el tenim prou ben cobert amb els mitjans abans comarcals, ara de proximitat, que tant han fet per arribar a l’actual estat del Procés.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.