Un piulada, només

Un jugador del Barça omple amb una piulada la darrera hora dels digitals amb la mateixa rapidesa amb que 21 persones són detingudes per enaltiment del terrorisme a les xarxes socials o un ministre de l’Interior proposa retocs al codi penal per a perseguir els insults a Twitter. Fulgurant, ràpid i immediat. Així és Twitter.

140 caràcters donen per a un titular, una visita a l’Audiència Nacional o una proposta de canvi de Codi Penal vomitat a la sortida del soterrar d’una presidenta de Diputació del PP. 140 caràcters serveixen per a demanar una legislació que legalitzi l’assassinat [sic] en cas de secessió, reclamar un bombardeig exprés sobre un camp de futbol o donar-nos idea de vuit maneres ben peculiars de fer passar per l’adreçador a Mas.

Tanta suggestió i lectures polítiques entre línies avui ja no s’aboquen entre els articles dominicals dels diaris a doble pàgina apuntalant debats i sumant arguments. Ara es fan amb una piulada, només. La que fa l’actor compromès amb la causa palestina, el director de cinema crític amb el govern per l’IVA dels productes culturals o l’escriptor solidari que alerta de la pobra llibertat d’expressió a la Xina.

Una piulada, només, ja seria molt per a treure del silenci periodistes, escriptors, artistes, opinadors bolivarians, lletraferits i aquells monolingües que encara pensin que dels debats i el contrast democràtic de les idees en sortirem guanyant tots.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019