Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La primera infecció per Ebola fora d’Àfrica ha generat una forta alarma i ha suscitat l’interès informatiu a escala internacional. Diaris i informatius d’arreu del món s’han fet ressò de la notícia que –òbviament- ha monopolitzat portades, titulars i tertúlies a l’Estat espanyol.

Fins a un cert punt aquesta cobertura entra dins la lògica informativa: és el primer cop que algú es contagia d’aquesta malaltia fora d’Àfrica; el fet que hagi estat una professional sanitària és comprensible, però podria indicar un possible error en els protocols de control que caldria explicar, i a més el cas es dóna després que veus de l’hospital afectat haguessin advertit que no comptaven amb els mitjans necessaris per tractar malalts d’Ebola. Aquestes dades sumades a la gestió opaca i erràtica de la crisi per part del Govern espanyol no ajuden, precisament, a calmar els ànims.

Però tot i això, hi ha altres qüestions que la cobertura del cas hauria de tenir en compte per tal de no generar un alarmisme innecessari, inútil i fins i tot perillós:

1. L’Ebola és una malaltia molt perillosa però això no és una pandèmia: La pitjor epidèmia d’Ebola de la història ha provocat en més o menys un any 7470 casos i 3431 morts a l’Àfrica Occidental. O sigui, que amb mitjans molt deficitaris, sense –en molts casos- una estructura estatal capaç d’implementar mesures preventives massives i eficients, la malaltia no ha deixat d’afectar a una mínima part de la població potencialment en risc. Tal com recordava Crític a l’agost, hi ha com a mínim tres epidèmies a l’Àfrica que haurien de preocupar més que l’Ebola.

2. L’Ebola és controlable: Tal com recorda el periodista Xavier Aldekoa, tant Senegal com Nigèria n’han pogut controlar la malaltia amb unes condicions molt més adverses –mitjans, control de fronteres, proximitat…- que a l’Estat espanyol. De fet, explica que l’Ebola va arribar a Lagos, una megaurbs de 25 milions d’habitants, molts dels quals sense les mínimes condicions de salubritat i va poder-se controlar. Al Senegal ho han aconseguit sense que hi hagi hagut un sol mort.

3. La cadena de contagi és curta: Alguns mitjans com El Periódico han optat per entrevistar experts com l’epidemiòleg de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, que recorda que “és difícil que ella pugui produir un contagi en cadena, perquè la malaltia no es transmet durant el període d’incubació”. Altres metges s’han expressat de forma similar contrastant amb les declaracions alarmistes i comentaris espantats que predominants a les tertúlies.

4. Una mala gestió política és independent del perill real d’epidèmia: Hi ha fortes evidències de mala gestió de la situació per part de les autoritats sanitàries espanyoles i madrilenyes i també una manca de capacitat comunicativa, clau a l’hora d’evitar la sensació d’alarma. La roda de premsa d’ahir n’és una bona prova, així com la forma en què van menystenir-se les denúncies de manca de material i formació del personal de l’hospital Carlos III a l’agost. Però aquestes qüestions poden criticar-se sense necessitat de generar més pànic.