Consultes per a tots els gustos

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dir que el llenguatge sempre és intencionat i intencional no és dir res de nou. Orwell, Chomsky, Wittgenstein ho han explicat molt bé. Les coses les veiem segons com les expliquem. Els adjectius no són mai innocents, ni encara menys els subjectius. Fins i tot els articles són intencionals, tal com demostren la gran quantitat d’estudis sobre el sexisme lingüístic apareguts en els darrers anys. El llenguatge ens indica com pensem. Per això cada llengua és, més que res, una visió del món.

Ara bé, aquests últims temps els diaris de paper que es poden comprar als quioscos catalans estan entrant en una espiral intencional realment insòlita. El procés ho està trasbalsant tot, absolutament tot, i la primera trinxera sempre és la comunicativa. I quin és el moll de l’os del procés? La consulta. Aquest concepte ja va entrar en l’actualitat amb mal peu, arran de la confusió inicial amb un altre concepte germà però no idèntic: referèndum. De fet, encara ara hi ha debat polític sobre si la consulta és o no un referèndum. Però és un debat polític, atès que jurídicament ja ha quedat clar que la consulta no és referendària, és només una enquesta, una pregunta. Sense més.

Però encara que el debat polític s’hagi acabat, encara que s’hagin esvaït els dubtes jurídics i, per tant, s’hagi objectivat la definició de consulta, malgrat tot encara hi ha diferències periodístiques a l’hora de parlar-ne. Així, allà on els lectors de l’Ara i El Punt Avui llegeixen “consulta”, els lectors d’El País llegeixen “consulta d’autodeterminació”, els lectors d’El Mundo llegeixen “consulta sobiranista” i els lectors de l’ABC llegeixen “consulta il·legal”. Són formes diferents d’explicar una mateixa cosa, formes diferents que evidencien visions diferents no només del procés sinó també de la realitat jurídico-política del nostre país. Són visions diferents perquè parteixen de posicions diferents.

I no s’acaba aquí. Ahir vam llevar-nos amb dues noves definicions de la consulta. A la portada de La Vanguardia, ara els seus lectors hi llegeixen “consulta alternativa”, alhora que els lectors d’El Periódico, des d’ahir, llegeixen “succedani de consulta”. Vaja, que tenim consultes per a tots els gustos. Hem de tenir clar, però que no hi ha res d’innocent en aquestes noves definicions aparegudes ahir. Absolutament res. “Succedani” i “alternatiu” són conceptes que rebaixen, que devaluen, la consulta.

El procés ha destapat la capsa dels trons i les trinxeres mediàtiques destapades d’ençà del 2012 cada cop s’estan tensant més. Hem vist i llegit coses insòlites, però tot apunta que encara hem de veure i llegir coses més inaudites. Davant d’aquest panorama, potser hauríem de començar a pensar en editar una petita guia, una mena de “Diccionari de la Consulta”, per poder-nos bellugar amb més seguretat dins d’aquest creixent i a vegades delirant desgavell informatiu que vivim.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.