Llança per BTV

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Ara fa una setmana, els treballadors de la televisió i la ràdio municipals de la capital catalana (Barcelona TV i Barcelona FM) van fer la seva segona jornada de vaga, per reivindicar la recuperació dels sous retallats en els exercicis anteriors, demanda a la qual l’empresa subcontractada per l’Ajuntament per fer aquests serveis comunicatius (BCN Audiovisual) de moment es nega.

Poc puc dir de la ràdio, que s’acaba de posar en marxa, després que el consistori recuperés la freqüència cedida dècades enrere a organismes supramunicipals per fer COM Ràdio (un experiment totalment fallit, dit sigui de pas, però això seria l’objecte d’un altre article). En canvi, sí que vull parlar de la televisió, on vaig treballar fugaçment ara fa vint anys, quan va néixer com a canal públic de la ciutat l’any 1994, i de la qual he continuat sent seguidor habitual.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

De la mateixa manera que sempre he defensat que TV3, com a televisió nacional pública (juntament amb els altres canals de la CCMA), és una peça absolutament crucial del nostre ecosistema comunicatiu, i encara més quan esdevinguem un estat independent, crec que BTV és també un mitjà de comunicació públic imprescindible en una ciutat cohesionada i avançada com Barcelona.

La informació de proximitat no és patrimoni de les comarques rurals ni de les ciutats mitjanes que estructuren al seu voltant un territori que s’hi identifica. A la gran ciutat, plena de barris vius, d’entitats que treballen amb la gent del seu entorn, d’iniciatives ciutadanes de tot tipus, però que de vegades es desconeixen d’un districte a l’altre, un mitjà de comunicació com BTV, públic, proper i sensible als problemes quotidians, és absolutament imprescindible.

En aquest sentit, la persistència de les televisions de districte, que forneixen de notícies encara més localitzades a la redacció central de l’emissora, és bàsica. Aquestes mini-televisions arrelades als barris han resistit durant tres dècades amb molta precarietat i ara tornen a estar en perill per restriccions pressupostàries, malgrat que ja tenen una partida petita dins del global de BTV. De consumar-se aquest error, seria un pas enrere en la seva vocació de servei públic i un trist final per a una de les experiències comunicatives més interessants de la història de la ciutat. La incombustible Pepi Rafel, presidenta de la coordinadora de televisions de districte des dels seus orígens, podria fer-ne un llibre de tota aquesta llarga lluita.

La plantilla de Barcelona TV està formada per excel·lents professionals, que fan una televisió de qualitat i, sobretot, de servei públic, sense cap concessió a la banalitat ni al populisme. Si els mitjans de proximitat de tot Catalunya estan patint moltíssim aquests darrers anys (desaparició de canals, retallada de plantilles, precarietat sota mínims…), ens cal demanar a l’ajuntament més gran del país que no vagi en la mateixa línia i que reforci econòmicament la seva televisió pública, perquè continuï sent un referent indiscutible arreu del món.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.