Estereotips sexistes

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’Institut Català de les Dones i altres entitats de l’àmbit periodístic han impulsat al llarg dels darrers anys un seguit d’eines per introduir la perspectiva de gènere a la informació. Una d’elles és el manual Gènere i mitjans de comunicació, que promou l’anàlisi dels prejudicis de gènere, «que penetren en els mecanismes de treball i  es reflecteixen en el relat informatiu». A més de mirar de garantir la  presència i la visibilitat de les dones als mitjans de comunicació, el manual incideix en la necessitat d’abordar la informació de gènere amb precisió, objectivitat, pluralitat i imparcialitat. Són criteris que haurien de guiar la pràctica periodística en general, però la mala praxi es multiplica de forma exponencial en aquestes qüestions.

Fa unes setmanes, per exemple, vaig ser testimoni de dos comentaris sexistes en un quart d’hora, aproximadament, a Catalunya Ràdio. La primera, durant una connexió en directe amb el Parlament. Mentre intervenia la portaveu del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA, Dolors Camats, els dos periodistes, un a l’estudi i l’altre a la cambra catalana, van ironitzar sobre la roba de la diputada. Des del meu punt de vista, aquesta circumstància no afegia cap informació rellevant sobre el debat de la llei de consultes. Pocs minuts després, parlaven de televisió, i es va fer referència a Gandia Shore, un programa amb «nois musculats i noies fresques». Em va semblar  injust, doncs era evident que les xiques d’aquest programa també cuidaven força el seu físic i, al seu torn, els xics mostraven desig repetidament.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Així mateix, vaig trobar desafortunada una fotografia de La Vanguardia a un reportatge sobre el cas del violador de Ciudad Lineal, a Madrid, abans que fóra detingut. Unes adolescents caminant pel carrer, d’esquena a la càmera, amb pantalons curts enquadrats en el centre de la fotografia. Em va fer recordar les recomanacions del Ministeri de l’Interior per prevenir violacions, que culpabilitzen la dona de les agressions que puga patir.

Però si els mitjans són un camp adobat d’estereotips, en els de la publicitat i la moda, trobar una excepció és complicat. Fa uns dies, El País es va fer ressò de la retirada d’uns bodis d’Hipercor, després de les crítiques rebudes per incloure missatges sexistes: “Inteligente como papá», «Bonita como mamá». Tres dies després, el mateix diari, a un article sobre la mort de Miguel Boyer i sobre la seva relació amb Isabel Presley, la periodista parlava de la seua filla, que “ha heredado la inteligencia del exministro y la elegancia de su progenitora”.

Diàriament trobem exemples semblants. Per això, cal seguir treballant, perquè el tractament informatiu de qüestions gènere juga, sense dubte, un paper central en la perpetuació dels estereotips i de la desigualtat entre homes i dones. Per últim, cal recordar que la lluita des dels mitjans, però, serà insuficient si no va acompanyada de polítiques educatives, sanitàries i judicials que protegisquen la dona i que eduquen  homes i dones com a persones lliures i iguals.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019