Malabarismes dialèctics

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Sóc conscient que hauria d’esperar una mica per escriure aquest article amb el cap més fred, però em pot la dictadura de l’actualitat i la ràbia que m’encén la sang.

Tot apunta –si no hi ha un altre gir imprevist de guió, que no seria el primer- que la consulta del 9-N està liquidada. Almenys segons es pot percebre de les reaccions airades d’ERC i la CUP, més enllà del que afirmi la retòrica presidencial tan acostumada a canviar totes les paraules i a confondre’ns amb el seu significat.

Però l’espectacle ha de continuar i ara és el torn dels malabarismes dialèctics més enllà del que podíem imaginar. No en dubteu. En poques hores una legió de columnistes, opinadors, tertulians i piuladors que durant dos anys han estat repetint la cantarella del el #Totsambelpresident i el Gran Timoner cap a Ítaca començaran a justificar precisament tot el contrari. Agafeu-vos fort perquè ens espera un tsunami de pseudoarguments variats i justificacions de tot tipus per tal de defensar que el President sempre té raó i que continua ferm en la conducció del nostre viatge, encara que no sapiguem on anem.

Ahir mateix a la nit, mentre els més prudents es mantenien a l’expectativa, altres més implicats demanaven “paciència i esperar a la roda de premsa de l’endemà”, però a les tertúlies nocturnes els escamots de xoc ja estaven fent triples salts mortals i sense xarxa.

Força sovint, la retòrica aquesta de “pensar en clau de país” no amaga més que un “salvar el partit costi el que costi”. Al cap i a la fi, si fa només tres anys defensaven que allò millor era pactar amb el PP, perquè ara no poden defensar que… (confesso que no tinc prou imaginació).

Bé, l’espectacle comença immediatament. Crispetes.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.