Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El reconeixement policial de periodistes, encara que pugui sorprendre, no és estrany, ni tan sols inusual i són molts els informadors i editors que tenen algun tipus de medalla al “mèrit policial”. Potser per això, el premi que ahir va atorgar el ministre espanyol de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, a cinc periodistes ha passat força desapercebut –a l’inrevés que la distinció rebuda per la Verge de l’Amor l’abril passat-, és enllà de les notícies d’autopromoció als mitjans on treballen.

Uns premiats que, segons el ministre, “fan compatible la llibertat d’expressió amb l’afecte a la Policia”. El que ja no queda tan clar si aquest afecte és també compatible amb el sentit crític. Encara que els premiats tenen perfils molt diferents, dominen els casos on “l’interès informatiu” s’ha confós amb interessos particulars, bé del ministeri bé del cos policial, o fins i tot del PP.

Un dels exemples més clars és el de Jesús Duva, redactor en cap d’El País, un periodista de llarga experiència en temes d’interior i successos i autor de diversos llibres sobre alguns dels crims més mediàtics. Aquesta experiència no va impedir a Duva, però, ser l’autor d’un controvertit reportatge titulat “30.000 immigrants esperen a Marroc per saltar a Ceuta i Melilla”. L’única font necessària per sostenir una afirmació tan dubtosa era un ministeri de l’Interior llavors acorralat per l’escàndol de la mort d’immigrants ofegats en ser disparats per la Guàrdia Civil a les costes de Ceuta i que feia dies que mentia i canviava la seva versió repetidament. De fet, no va escapar-se la intencionalitat política del reportatge, que va ser víctima de nombroses burles a les xarxes socials i va generar les protestes dels col·lectius de defensa dels drets humans. Vuit mesos després, cap d’aquelles afirmacions ni dades ha estat corroborada.

I fa només tres setmanes, Duva entrevistava al mateix Fernández Díaz. Una conversa centrada en ETA i el gihadisme islamista en la que s’evitava qualsevol pregunta mínimament molesta, com podria ser el bloqueig del procés de pau al País Basc o la posterior absolució d’una gran majoria dels 519 detinguts en operacions contra el gihadisme a la que fa referència el ministre.

Un altre dels premiats estrella és Fernando Lázaro, periodista d’investigació a El Mundo. Igual que Duva, Lázaro també té una llarga experiència professional que l’ha portat a investigar algunes de les trames político-policials més conegudes. Des del segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco fins a la identificació dels cossos de Lasa i Zabala i la causa posterior contra els seus torturadors i assassins.

Però també ha estat un dels propagadors de la teoria del “tot és ETA”, segons la qual, qualsevol relació amb entitats o persones mínimament properes o relacionades amb l’esquerra abertzale et feia sospitós de col·laborar amb el grup armat. L’última de les seves aportacions a aquesta tesi va ser el “descobriment” –gràcies a una filtració de la Guàrdia Civil- dels contactes entre l’actual eurodiputat de Podem, Pablo Iglesias, i l’associació de defensa dels presos bascos, Herrira.

També va ser l’encarregat del seguiment de l’anomenat “cas Faisà”, segons el qual, responsables del ministeri de l’Interior –llavors dirigit pel socialista Alfredo Pérez Rubalcaba- haurien alertat ETA d’una batuda per tal de no entorpir unes possibles converses o negociacions. A pesar que finalment, tot ha quedat en res judicialment parlant, el cas va ser un dels ariets del PP i El Mundo per tal de desgastar els governs de Rodríguez Zapatero.

El tercer premiat ha estat el redactor especialitzat en casos de corrupció i màfies d’ABC, Pablo Múñoz, un dels periodistes que ha seguit el cas Urdangarín per aquest diari. Precisament la capçalera de Vocento ha estat una de les veus més contundents en la defensa de la innocència de Cristina de Borbó i més crític amb l’actuació del jutge José Castro.

Periodistes estrella i agències de notícia

Els altres dos premiats tenen uns perfils força diferents dels ressenyats fins ara, un és Carlos Herrera, locutor estrella a Onda Cero i allunyat de les informacions purament judicials o policials i més centrat en l’opinió i la política. Precisament en aquesta faceta, Herrera ha destacat per la seva línia editorial conservadora i profundament nacionalista espanyola. Mèdia.cat ja ha ressenyat en diferents ocasions com la seva ideologia l’ha portat a maltractar entrevistats pel fet de ser independentistes o a creure’s informació falsa simplement perquè coincidia amb els seus perjudicis.

Finalment, Laura Camacho, una redactora de tribunals d’EFE tanca la llista. El fet de treballar en una agència fa que el perfil de Camacho sigui menys pronunciat, encara que el fet que pugui començar un article amb la frase “On la llibertat d’un espanyol es vegi amenaçada la Policia actua” pot exemplificar perfectament que és perfectament capaç de compatibilitzar “la llibertat d’expressió amb l’afecte a la Policia”, en paraules del mateix ministre.