Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Lamento introduir una nota pessimista al peu de pàgina d’aquest prometedor relat sobre els canvis paradigmàtics i transformadors que estan succeint al nostre entorn. El periodisme no disposa de mesures prou efectives per donar resposta a aquest projecte de perfeccionament democràtic que clama la societat. I és urgent que ens n’adonem perquè som a temps d’esmenar-ho i de garantir que el sector participi en la reformulació dels fonaments que tard o d’hora tindrà lloc si es materialitza l’afany de superació dels dèficits que presenta el sistema actual.

Són conegudes les mancances i febleses del periodisme, lligades a servituds o a hàbits irreflexius i viciats que des de fa temps planen en l’exercici professional. Però en les darreres setmanes, s’han creuat els límits de la perversió de forma deliberada. Determinats mitjans han arribat a publicar informacions que, lluny d’estar contrastades, no tenen cap fonament real i són premeditadament falses. Informacions que han sorprès els mateixos implicats i que, malgrat han acabat tenint una breu vigència, n’hi ha hagut prou com per evidenciar, un cop més, males pràctiques que posen reiteradament en perill el dret a la informació, que comprèn inherentment l’ètica professional i la qualitat informativa.

I encara més. Determinats mitjans han acceptat haver comès faltes ètiques sense recança. És el cas de La Razón, que ha publicat informacions que haurien vulnerat la intimitat de persones implicades en el procés polític català i un cop citada a declarar, segons asseguren fonts properes al cas, ha negat conèixer la procedència de la informació que han publicat, adduint reiterades faltes ètiques periodístiques com a estratègia per evitar que es pugui provar la comissió d’un delicte.

La reflexió és inevitable. Com pot ser que el director d’un mitjà imputat d’un delicte cerqui eludir una condemna emparant-se en la manca d’ètica periodística? Fins a quin punt està garantit el dret a la informació i quins mecanismes eficients hi ha per assegurar el compliment dels criteris ètics professionals? Com s’actua davant d’un cas manifest de falta d’ètica periodística? I davant d’informacions falses i connotades?

Recuperant l’expressió emprada fa pocs dies per un diputat, enmig de la tensió dialèctica que envolta el procés polític català, solament resta advertir de la dita popular. Periodistes que mentiu deliberadament i sense recança, us cauran les dents.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.