Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Què va passar diumenge a la plaça Catalunya? La resposta hauria de ser fàcil: Desenes de milers de persones van omplir a vessar la plaça en l’acte central de la campanya Ara és l’hora, destinada a aconseguir una victòria del Sí a la consulta del 9N.

Però després dels canvis sobtats en la política catalana dels últims dies, els parlaments de les dirigents de l’ANC i Òmnium, Carme Forcadell i Muriel Casals respectivament, prenien més importància que mai, ja que havien d’aclarir el posicionament de les dues entitats sobiranistes en relació a les estratègies a seguir en els proers passos: Nou format de consulta pel 9N, eleccions plebiscitàries i llista única. Quina posició prendrien en relació a aquests temes i com es mouria el teixit civil independentista en el nou escenari centraven la tensió informativa de l’acte.

Un cop passat, sembla que la majoria d’aquestes incògnites ja s’han resolt, però llegint les cròniques –les purament informatives, deixem de banda les anàlisis o peces informatives- que ofereixen diferents mitjans semblaria que, o bé, van deixar prou espai per a la interpretació o bé els mitjans opten per veure els fets més com els agradaria que com van succeir realment.

Aquesta anàlisi prendrà com a exemple El País i El Punt Avui, per ser dos dels diaris que hi han dedicat espai –primer notícia de portada i a mateix temps ofereixen dues de les lectures més contraposades del que va passar a la plaça Catalunya.

Les diferències comencen en la mateixa portada. El que per El País és un “ultimàtum independentista que posa Mas contra les cordes”, per El Punt Avui és un “Ultimàtum groc” molt més genèric i dirigit al conjunt dels partits sobiranistes i no només a CDC. En aquest sentit, els subtítols de la capçalera d’Hermes repeteixen la idea que tant des del carrer com des de la tribuna d’oradors va exigir-se una unitat als polítics que el diari contraposa amb el fet que els partits “refreden la llista unitària”.

Ja dins el text, a la crònica d’El Punt Avui abunden les referències a la unitat –la paraula se cita deu vegades en el text inclòs el titular i destacats- fins al punt que sembla que aquest era el leit motiv de l’acte. I tot i que no pot citar Forcadell demanant la llista unitària, ja que aquesta en cap moment ho va fer, s’assegura que “finalment no es van arriscar [ANC i Òmnium] sobre la petició de Mas de concórrer-hi amb una llista conjunta, un dels punts que ha aixecat més polèmica en el debat intern d’aquestes organitzacions, en benefici del consens”, una decisió que “ treu pressió a ERC”. Així, a pesar de les evidències que l’ANC s’alinearia força amb les tesis d’ERC –eleccions immediates, suport crític al nou 9N i cap menció a la llista unitària- de la lectura del text general se’n pot despendre que l’entitat va repartir per igual les crítiques als diferents partits. Per contra, la crònica evita donar importància a la pressió de l’ANC cap a Mas, que queda reduïda a la frase “L’exigència [d’eleccions en tres mesos] (…) colla Mas amb les plebiscitàries”.

L’article d’El País, en canvi, s’enfoca precisament cap aquests retrets i donar molts més detalls del mateix moment: “La petició [d’eleccions en tres mesos] no va tenir el to que la mateixa Forcadell va utilitzar l’última Diada (…), sinó que va semblar quasi una ordre —va citar la paraula president en cinc ocasions—. La plaça va esclatar en una ovació, però va ser visible com el missatge incomodava a la cúpula de Convergència, que no va aplaudir el requeriment.” El desacord entre Mas i l’ANC i Òmnium vindria encara més ressaltat quan s’explica que “Mas està disposat a convocar uns comicis plebiscitaris (…). Però no desitja cedir la gestió del calendari a Forcadell i a Casals”. I precisament s’enllaça l’entrevista del President a El Punt Avui per exemplificar aquesta distància.

En canvi, la part que queda totalment relegada en aquesta versió és la de la llista unitària, de la qual gairebé ni se’n parla i a més la dóna per totalment rebutjada per ERC. Les crides a la “unitat” fetes durant la concentració tampoc van ser rellevants, ja que no s’esmenten en aquest moment.