Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Las Provincias ha decidit donar màxima importància al darrer escàndol de corrupció al Port de València i la història ocupa el principal titular de portada del diari, tant avui com ahir.

El cas s’ha destapat arran d’una auditoria de la Inspecció General de l’Estat a l’Autoritat Portuària de València (APV) ha destacat la presència de sous de més de 120.000 euros per part de tres directius a més de despeses sense justificar de més de 300.000 euros en viatges i restaurants. Dos d’aquests directius ja haurien estat acomiadats fa mesos i el director de l’AVP, Vicente del Río, defensa la legalitat de la institució, examinada amb lupa des de juliol de l’any passat, quan el llavors director, Rafael Aznar, i tres directius van ser encausats per malversació. De fet, l’actual auditoria havia estat reclamada pel Jutjat d’Instrucció 14 de València que investiga el cas.

El tractament de Las Provincias és correcte i la rellevància que han donat a les informacions és proporcional a la importància d’un cas que afecta una institució clau per a l’economia valenciana i que encara es calcula –aquests sobresous en concret serien només una subtrama secundària- que podria haver arribat a costar al Port uns 44 milions d’euros. Durant anys, l’AVP i el seu entramat d’empreses van pagar entrades a l’òpera i la Fórmula 1, el manteniment de desenes de cotxes o fins i tot un iot de 4,1 milions d’euros.

Però quan es compara aquest enfocament amb la cobertura que va tenir la negociació del nou conveni laboral durant el quart trimestre de 2013 a la capçalera de Vocento és quan es veuen les incongruències més grans.

Llavors, els treballadors del port es negaven a acceptar les rebaixes salarials proposades per l’AVP i Las Provincias va iniciar una intensa campanya on s’advertia dels perills de perdre competitivitat si no es rebaixava la massa salarial, que es vinculava directament als preus de càrrega i descàrrega portuària. El diari també va implicar-se editorialment amb la causa de convèncer la ciutadania que els sous dels estibadors eren un problema per a l’economia valenciana.

Però quan s’aborden els casos de corrupció, en canvi, el diari –en una tendència majoritària als mitjans, amb algunes excepcions– no contextualitza aquest saqueig amb la pèrdua de competitivitat, els danys que pot causar a l’economia valenciana o els riscos per la viabilitat econòmica del port. Les cròniques queden circumscrites a l’explicació concreta dels fets sense entrar en més judicis de valor que la denúncia de la presumpta manca d’honradesa dels directius denunciats.

Més informació a l’Anuari Mèdiacat: El Port de València porta d’entrada de la cocaïna a Europa