Presó per fer periodisme al paradís

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Papua queda lluny. Fins i tot de Jakarta. Més de 4 hores d’avió. I és una espina a la capital amb un grup armat que reclama la independència. Però s’ha apropat a Europa. Dos periodistes de la televisió franco-alemanya ArteTV han estat empresonats dos mesos i mig per fer-hi la seva feina sense permís. El fiscal els demanava cinc anys “com un fet per dissuadir amb fermesa altres forasters de no cometre violacions semblants quan visitin Indonèsia”.

Thomas Dandois, 40 anys, i Valentine Bourrat, 29 ho sabien prou bé. Per Endy M. Bayuni, exeditor en cap de The Jakarta Post, “és molt difícil aconseguir un permís per anar a Papua com a periodista”. Inclús per les grans agències internacionals el visat triga més d’un any. No està prohibit, però hi posen impediments legals. Solució: anar de turistes al paradís. Una vegada s’ha pagat a l’aeroport d’entrada, un turista pot estar un mes movent-se per les més de 17.500 illes de l’arxipèlag sense que li demanin ni el passaport. Però no es pot oblidar el consell d’en Barnils als 70: dir que et dediques al comerç. La situació política és semblant, una Transició cap a una democràcia plena.

La sentència va dictar-se la primera setmana del nou president Jokowi al govern. Durant la campanya va prometre més desenvolupament per la població extremadament pobra de l’allunyada i rica regió, que molts consideren tractada encara com una colònia. I obrir-la als periodistes. La clau rau  en que hi ha qui vol independitzar-se per gestionar millor el que tenen. Observadors del moviment separatista fins i tot es van desplaçar a Edimburg durant el referèndum escocès.

Els dos diaris en anglès de l’arxipèlag han anat informant àmpliament del judici, centrat en si exercien com a periodistes. Per defensar-los, experts han hagut de dir obvietats com que recollir dades no és fer periodisme. O si els periodistes poden ser turistes. La mobilització internacional engegada des de França no hi ha tingut el mateix ressò. Reaccions d’ONG de defensa de la llibertat d’informació, de drets humans, comitè de suport i una petició reclamant la seva llibertat amb més de 14.000 signatures. Però a Jakarta l’AJI, Aliança de periodistes indonesis, va condemnar-ne la detenció. I el cap del Consell de Premsa va exigir que si havien violat la llei, que els deportessin, com fan amb altres professionals que treballen sense permís a un país amb unes estrictes lleis laborals pels estrangers.

En l’Índex de llibertat de premsa de 180 estats del món, Indonèsia és al 132 i ha guanyat 8 posicions respecte a l’any passat. La tercera democràcia mundial en població té camí a recórrer. Però també molta esperança amb el nou president. Casualment la condemna de dos mesos i  mig als dos coratjosos reporters va equivaldre al temps que van estar en presó preventiva, des que el 6 d’agost van ser detinguts. La llibertat costa temps a Papua.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.