Feliç aniversari feliç

Hi ha una màxima no patentada però sí acceptada socialment que vindria a dir una cosa així com “no espatllis la festa d’aniversari” o “si tens ganes de gresca, no estàs convidat”. En periodisme, si vas de celebracions, efemèrides o homenatges val més ser indulgent i les males referències ja les trauràs en un altre moment si s’escau. L’últim exemple l’hem tingut aquests dies amb els 30 anys de la inauguració del Túnel del Cadí.

Després de repassar cinc diaris principatins (El Periódico, Ara, La Vanguardia, El Punt Avui i Regió7) durant els dies més susceptibles de recordar la història del Túnel -29 i 30 d’octubre,  inauguració i posada en funcionament- les referències que es fan als 30 anys d’història són força benèvoles. D’entrada, tan sols en parlen El Punt Avui i el Regió7, tots dos el dia 29, amb generosos reportatges de dues pàgines amb fotografies actuals i històriques, dades i infografies. Al Regió7, el dia 30 hi surt publicat una anunci de Túnels Barcelona Cadí i del Departament de Territori donant les gràcies per les felicitacions pels 30 anys. La resta de mitjans, almenys aquests dies, res.

En general, els que en parlen, en fan un tractament allunyat de la crítica en un context en que, de dades i opinions contraposades n’hi ha i de ben argumentades. Declaracions i afirmacions basades en dogmes revisables convertits en tòpics –o a l’inrevés: “l’impacte econòmic del Túnel ha estat de primera magnitud”, “ha estimulat una recuperació demogràfica d’aquestes comarques [Berguedà, Cerdanya, Alt Urgell]”, “aquesta infraestructura ha potenciat l’eix entre Barcelona i París” o “(…) la proliferació de segones residències ha transformat la realitat social i econòmica del seu entorn [la Cerdanya]”. L’únic punt discordant el posa Joan Rueda a “L’Apunt” d’El Punt Avui. En referència a la necessitat de millorar les comunicacions al Berguedà i la Cerdanya, ell es qüestiona “no sé pas si cedir la gestió del Túnel a una empresa privada és un bon inici”.

Lluny de tot el que s’ha publicat hi ha el malestar dels que estamparien el pastís de la festa d’aniversari. Els que denuncien l’especulació que ha rebentat preus (cap amunt) a la Cerdanya. Els que denuncien el peatge abusiu d’una obra amortitzada fa temps i malgrat les promeses de gratuïtat ja fa 10 anys i posposades per als 30 anys de Túnel (just quan se n’ha privatitzat la gestió). Els que denuncien el desinterès en la construcció d’alternatives (la connexió per Coll de Pal mai s’ha completat). Els que denuncien l’entrega de la concessió a Abertis (pels propers 25 anys a canvi de més de 400 milions d’euros), i més en una setmana en que l’empresa d’Alemany, Fainé, Florentino, Godia i companyia ha comunicat que en els 9 primers mesos d’aquest 2014 ha obtingut un benefici net de 560 milions d’euros i que, respecte el Túnel, alguns estudis estimen en uns 1.300 milions d’euros el benefici net d’Abertis al final de la concessió. Aquests, els emprenyats, són a més, els silenciats. I en un tema tant horitzontal com aquest, segurament falta context. Kapuscinski deia allò de que “el veritable periodisme és intencional: es fixa un objectiu i intenta provocar canvis”. Potser, i senzillament, com em deia un empresari cerdà emprenyat aquesta setmana, “als aniversaris i als homenatges només s’hi senten coses bones”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.