La consulta d’ahir a Catalunya ha generat un inabastable nombre de reaccions, tant mediàtiques com polítiques o socials. Els mitjans catalans, espanyols i internacionals s’hi han bolcat en la cobertura, el que ja desmenteix una de les hipòtesis, que és la seva inutilitat.

Des de Mèdia.cat, però, hem decidit centrar-nos a analitzar uns informatius –concretament els d’Antena 3 d’ahir al vespre- per analitzar quin enfocament han adoptat davant el 9N.

1. Rellevància: La primera dada important és que la consulta ocupa uns 25 minuts de l’informatiu, més de la meitat del programa, el que denota la importància que es dóna a un acte que, per altra banda, es considera sense validesa ni generador de conseqüències.

2. Una jornada problemàtica: Pel que fa al contingut, els fets que es destaquen primer, els que es consideren més importants segons els editors dels informatius són els incidents. El fet que al llarg de la jornada a penes hi hagués incidents no impedeix a Antena 3 posar aquests en primera línia informativa. Els successos recopilats per la cadena són unes pintades a l’Ajuntament de Pontons (Alt Penedès), en protesta per ser un dels cinc municipis on no podia votar-se, la presència de dues persones al col·legi on Oriol Junqueras feia de voluntari exigint la suspensió de la consulta, un punt de votació que no s’ha obert i –la més greu- l’atac a un col·legi electoral a Girona. També es recorda que hi ha locals electorals que han aparegut siliconats, un fet habitual en molts comicis però que mai es destaca.

Com tot plegat és ben poca cosa s’opta per un llenguatge genèric en el qual sembla que els incidents assenyalats són “alguns dels casos succeïts”. Així, literalment, es parla “d’alguns col·legis que no han obert portes”, quan en realitat només ha estat el que assenyalen en la notícia. En el cas de l’agressió a Girona es defineix els atacants com a “radicals” i en cap moment se n’identifica la seva militància d’extrema dreta.

3. Problema jurídic: Els problemes jurídics de la consulta són considerats els següents en rellevància. Les possibilitats que aquesta sigui il·legalitzada o tingui conseqüències penals, les diferents denúncies i declaracions en aquest sentit ocupen una bona part de l’informatiu.

4. Fets negatius: La votació de Jordi Pujol mereix una bona peça segons els editors d’Antena 3. Per què la figura d’aquest expresident i no la d’un altre la deixen ben evident quan aprofiten per recordar els casos de corrupció oberts. També serveix per incloure els insults rebuts per Pujol mentre feia cua, el que ajuda a reforçar la imatge de consulta problemàtica. En canvi, la participació d’altres persones que puguin ser considerades positives socialment –com esportistes o artistes- és ignorada amb l’excepció de Pep Guardiola, pel fet que votés al col·legi especial pels catalans desplaçats des de l’estranger.

5. Personalització n’Artur Mas: L’esforç col·lectiu que suposa la consulta queda totalment desdibuixat i pràcticament se centra tot el focus de l’organització en la persona de Mas. És cert que la mateixa actitud del President –apareixent a donar les dades o assumint tota la responsabilitat judicial de l’acte- ajuda en aquest sentit, però tot i així, la sobrerepresentació és més que evident.

6. Sobrerepresentació dels partidaris de no participar: A pesar que en qualsevol acció són notícia els que hi participen, en aquest cas és més aviat el contrari. És evident que davant les crides a no participar en la consulta la veu dels qui han decidit no fer-ho era important, però Antena 3 l’avantposa als que sí ho van fer.

Així, a l’informatiu hi ha talls de les rodes de premsa de Mas i algunes breus declaracions de Carme Forcadell i alguns votants en les cues, mentre que per l’altra banda dóna veu a UPyD, Ciutadans, PP català, ciutadans anònims que prefereixen no votar, Moncloa, PP espanyol i PSOE. A més fa la impressió que tots els ciutadans que han decidit no votar ho han fet informats del procés i per oposició al mateix, quan és obvi que en qualsevol procés electoral la majoria d’abstencionistes ho fan per desinterès.

7. Remarcar la manca de garanties: De forma molt gràfica s’exposen tots els elements que fan que aquesta consulta no tingui les mínimes garanties democràtiques per equipara-la a un procés electoral normal: manca de cens previ, de junta electoral, d’interventors de les diferents forces, organització en mans de voluntaris i no funcionaris, etc. A banda d’alguna mentida –com que no es controlava la possibilitat de votar dues vegades- la majoria són certes, però en cap moment s’explica que això és a causa de la impugnació de la primera consulta dissenyada pel Parlament català

8. Silenciaments: La participació queda com una dada relegada –en el moment d’emetre els informatius ja se sabien les dades de les 6 de la tarda però només s’esmenten les de la una- i sempre es recorda que aquesta és “segons el Govern”. Una precaució que no es pren, per exemple, quan es compten les 200 persones en una concentració antiindependentista a Madrid que els quasi dos milions que ja havien votat a aquella hora.

Tampoc s’esmenten les dificultats que ha hagut de passar l’organització de la consulta: amenaces públiques, impugnacions legals, boicot de serveis públics com correus o dels mitjans de comunicació que van negar-se a emetre la publicitat institucional, etc.

No hi ha ni una sola referència a l’interès internacional, els més de 600 periodistes acreditats o el ressò mediàtic que ha tingut la consulta arreu del món.

9. Llenguatge: Tota la cobertura està enfocada en clau de conflicte –“pols”, “desafiament”, “ànim reptador”- i la consulta en tot moment és descrita com a “pseudoconsulta”, “succedani” o cerimònia independentista” mentre que es recorda una vegada i una altra la seva “manca de validesa” i la seva “manca de garanties”. També es repeteix la idea que només hi participen “independentista”, En algun cas es fa servir llenguatge despectiu per parlar de l’organització, com per exemple quan es parla de “voluntaris captats”, fent la impressió que es tracta d’una secta.