Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Dijous passat, Público destapava que l’actual president extremeny, José Antonio Monago, va pagar entre 2009 i 2010 –una època en la qual era senador- amb diners del Senat els viatges a Canàries per anar a veure la que llavors era la seva parella, l’empresària i militant popularista Olga María Henao.

Des de llavors, Monago va passar de negar aquesta informació, a afirmar que havia fet els viatges per feina, per després assegurar que els havia pagat de la seva butxaca i, finalment, reconèixer els fets i prometre que tornaria els diners.

Això va ser dissabte i llavors els mitjans tenien una declaració del mateix Monago admetent, primer que havia robat –o si es prefereix, abusat del pressupost públic- i segon que havia mentit, en negar-ho tot en una primera instància. Però en lloc d’exigir responsabilitats serioses tant al president extremeny com al mateix Senat –una de les tasques dels mitjans és, o hauria de ser, la fiscalització del poder- i posar en dubte un “penediment” de Monago que només ha arribat un cop ha estat caçat, la cobertura del cas ha patit una mutació inexplicable.

De sobte s’ha passat del ‘cas Monago’ al ‘cas Olga María’ –així, pel nom de pila- i ja no són les seccions de política les que n’informen sinó les de xafarderies anomenades “Vida”, “Gent” o “Cor”, segons cada mitjà.

El cas més extrem –i que va ser molt criticat des de les xarxes socials– va ser el de La Razón, qui va arribar a titular un perfil amb un “Olga María, la colombiana «caçadiputats»”. Però el diari de Planeta no ha estat l’únic i capçaleres tan diferents com 20 Minutos o El Mundo han centrat la seva informació en la relació sentimental que van tenir Monago i Henao i la més recent de la segona amb el també diputat del PP (ara exdiputat) Carlos Múñoz.

La secció del cor d’El Mundo fins i tot fa un seguiment de l’actual vida sentimental d’Henao en el que arriba a reconèixer que aquest ha quedat condicionat per la seva cobertura sense que aparegui un mínim to autocrític.

La cobertura conté nombrosos tics sexistes –referir-se a Henao com Olga Maria- i xenòfobs –parlar d’ella com a “colombiana” quan és una canària amb nacionalitat espanyola,- però a més desvia l’atenció dels fets realment greus.

Aquest enfocament oblida que la notícia no és la vida sentimental de Henao i ni tan sols de Monago o Muñoz. Per ara les relacions sentimentals de ningú haurien de ser notícia i, encara menys, si es té en compte que Henao no va ser “una amant” dels dos polítics sinó la seva parella formal als quals acompanyava en actes oficials.

La notícia és l’ús de recursos públics per a qüestions privades i l’escàndol és que Monago continuï sense dimitir o ser cessat –com si va ser-ho Muñoz– i que ans al contrari, sigui aplaudit en un acte del PP.