Calen molts Vinaders

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Avancem i creixem com a societat, com a persones desobedients. Creix la consciència que ho podem tot. Agafen força els subjectes actius. En aquest context la gran majoria pren part d’una manera o altra del moment polític i, conseqüentment, i com és d’esperar, es generen opinions concretes i divergents que s’expressen arreu. Reitero. Sembla que avancem…i ho fem, menys gran part dels periodistes.

Vivim un moment que demana accions de cadascú de nosaltres però en l’entorn de moltes redaccions continua surant la disputa per destruir el concepte d’objectivitat i, a la vegada, atorgar-nos el paper d’observadors neutrals. No se’ns ocorregués posicionar-nos i fer política en la nostra feina! I em plantejo: què és el periodisme, sinó? Potser és que en general ha triomfat la reducció del concepte i s’ha imposat el mal endèmic de tan sols dotar d’existència la política en el marc del treball partidista.

L’altre dia vaig tenir el plaer de veure el documental de Xavier Vinader contra la guerra bruta de l’Estat espanyol durant la Transició. El primer periodista exiliat i empresonat en democràcia per haver destapat els vincles entre el govern espanyol i els GAL, entre d’altres. 56 minuts que colpegen la consciència i reiteren que una ploma sol ser molt més potent que qualsevol bomba. Investigar, estirar del fil. Qüestionar. Publicar i assumir-ne les conseqüències. Un documental ben treballat que posa al centre del debat la necessitat del periodisme d’investigació per millorar la qualitat democràtica de qualsevol territori, al cap i a la fi. El periodisme com a contrapoder social i no com a servent. Almenys així l’entenc jo, però és clar que tot això no té cabuda en els teletips predominants. I potser sí que parlar de “poder” és pompós i grandiloqüent però es reprodueix arreu i el palpem,  i no veure’l sol resultar més agraït que destapar-ne els mecanismes.

Calen molts Vinaders, sí. El bon periodisme d’investigació contribueix a posar de manifest les mancances del sistema economicosocial en què ens encabim. Estructures ben definides que ens limiten, en gran part, i ens atorguen uns patrons a cadascú de nosaltres. En aquest marc, disposar d’informació i tenir capacitat de denúncia entenc que són les primeres eines per socialitzar la demanda de canvis. I això no és fer política? Reivindiquem-la.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.