Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’escàndol per l’enginyeria fiscal luxemburguesa -anomenat mediàticament com #Luxleaks, la filtració luxemburguesa- que hauria permès a un mínim de 300 multinacionals eludir el pagament de milions d’euros en impostos sacseja Europa. L’escàndol és enorme, tant en termes polítics –debat a l’Europarlament, declaracions d’alt nivell- com mediàtics –editorials dels principals mitjans internacionals. Sense anar més lluny, The New York Times parla de “fúria creixent”, l’agència Reuters de “tempesta fiscal” i Le Monde editorialitza sobre “l’estat de xoc”.

Al conjunt de l’Estat espanyol, però, el tema sembla passar més aviat desapercebut i la majoria de grans mitjans no li han dedicat grans espais en portada ni editorials contundents. El País, per exemple, que s’autodefineix com un “diari global” no ha dedicat cap editorial sobre el tema i en una setmana només ha inclòs una menció, en petit i centrada en l’evasió fiscal de les multinacionals tecnològiques. El Mundo ni tan sols això i només un article d’opinió d’Eric González posa el dit a la nafra en tota una setmana des que va descobrir-se la trama.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A Barcelona la situació millora una mica, però no pas gaire. La Vanguardia és qui més s’hi ha posicionat, amb dues mencions en portada, un editorial i un article del seu director, seguit d’El Periódico, que ho va incloure en portada quan va destapar-se l’escàndol.

Però la cobertura catalana i espanyola no només queda a anys llum en to i importància de la dels seus col·legues europeus. Aquesta, a més, s’ha caracteritzat per un periodisme de declaracions que, en general, s’ha limitat a recollir la polèmica política, les reaccions dels diferents implicats i els teletips d’agència.

Així, mentre diaris europeus han continuat estirant del fil, buscant les implicacions dels bancs francesos –en el cas de Le Monde– o britànics –a The Guardian– a hores d’ara no s’ha publicat cap investigació sobre possibles implicacions de bancs o multinacionals catalanes o espanyoles. Ni tan sols l’anunci d’Hisenda d’iniciar investigacions en aquest sentit ha generat cap reacció més enllà de publicar el teletip informant del comunicat.

Els pocs reportatges elaborats sobre evasió fiscal se centren en les grans multinacionals de la tecnologia i internet, que ni per publicitat ni per posició tenen massa capacitat de pressió en uns mitjans tradicionals amb els quals, a més, s’hi troben enfrontats per temes com l’anomenat Canon AEDE i el paper de la xarxa en la transmissió d’informació.

El #Luxleaks ha estat descobert per un consorci internacional de periodistes d’investigació on participen 40 mitjans de diferents països, cap d’ells català i només un espanyol, el digital El Confidencial.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019