Comunicar resultats científics

El coneixement científic es consolida quan els resultats d’una recerca es publiquen en revistes especialitzades. D’aquesta forma, es donen a conèixer a la comunitat acadèmica. Queden així exposats públicament, atribuïts a un/a investigador/a o un grup, argumentats i disponibles per a la seua consulta, correcció o rebatiment.

Aquest procés, però, comença quan un investigador formula una hipòtesi, el fonament del mètode científic. Haurà de treballar per demostrar-la i buscar col·laboradors i finançament. Un cop el treball, o una part, està fet, es pot redactar un article i enviar-lo a una revista, per què altres investigadors, externs, el revisen i analitzen la validesa dels resultats. D’això se’n diu peer to peer review: revisió entre iguals. Llavors, els editors de la revista l’accepten i el publiquen, o no. Arribats ací, és el torn dels equips de comunicació dels centres de recerca i dels periodistes científics: han de traduir els resultats per què qualsevol ciutadà els puga entendre.

Ara voldria centrar la meua atenció en el tractament per part dels mitjans de comunicació. Hi ha un gran nombre de periodistes científics encomiables a Catalunya. Malgrat això, de vegades, la pressa, la pressió o la manca d’especialització i de recursos, genera confusió sobre la comunicació dels avenços científics, en detriment del periodisme i de la ciència. D’aquesta manera, s’alimenta el recel entre ambdós, imprescindibles per a la transmissió del coneixement científic.

S’ha de tenir clar, per exemple, si un avenç o una troballa s’han publicat a una revista científica, i a quina. Tot i que també hi ha crítiques, i aspectes millorables, li dóna validesa i determina el seu impacte. Així doncs, els professionals de la informació han de saber si els resultats han passat el filtre d’experts aliens al projecte i dels editors.

No vol dir que no es puga parlar de projectes que es presenten a congressos i a altres cites científiques, o de projectes que comencen, però s’ha de tenir en compte si són resultats preliminars i contextualitzar-los, posar totes les cometes que calgui. I també hem d’evitar saturar els ciutadans amb notícies molt semblants amb poc de temps de diferència. Cal apostar per la formació, per l’especialització i per uns mínims de qualitat alhora d’incloure un tema científic a un mitjà. Bé, a tots els àmbits i a totes les seccions. Però hui parle de ciència.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.