Comunicar resultats científics

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El coneixement científic es consolida quan els resultats d’una recerca es publiquen en revistes especialitzades. D’aquesta forma, es donen a conèixer a la comunitat acadèmica. Queden així exposats públicament, atribuïts a un/a investigador/a o un grup, argumentats i disponibles per a la seua consulta, correcció o rebatiment.

Aquest procés, però, comença quan un investigador formula una hipòtesi, el fonament del mètode científic. Haurà de treballar per demostrar-la i buscar col·laboradors i finançament. Un cop el treball, o una part, està fet, es pot redactar un article i enviar-lo a una revista, per què altres investigadors, externs, el revisen i analitzen la validesa dels resultats. D’això se’n diu peer to peer review: revisió entre iguals. Llavors, els editors de la revista l’accepten i el publiquen, o no. Arribats ací, és el torn dels equips de comunicació dels centres de recerca i dels periodistes científics: han de traduir els resultats per què qualsevol ciutadà els puga entendre.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ara voldria centrar la meua atenció en el tractament per part dels mitjans de comunicació. Hi ha un gran nombre de periodistes científics encomiables a Catalunya. Malgrat això, de vegades, la pressa, la pressió o la manca d’especialització i de recursos, genera confusió sobre la comunicació dels avenços científics, en detriment del periodisme i de la ciència. D’aquesta manera, s’alimenta el recel entre ambdós, imprescindibles per a la transmissió del coneixement científic.

S’ha de tenir clar, per exemple, si un avenç o una troballa s’han publicat a una revista científica, i a quina. Tot i que també hi ha crítiques, i aspectes millorables, li dóna validesa i determina el seu impacte. Així doncs, els professionals de la informació han de saber si els resultats han passat el filtre d’experts aliens al projecte i dels editors.

No vol dir que no es puga parlar de projectes que es presenten a congressos i a altres cites científiques, o de projectes que comencen, però s’ha de tenir en compte si són resultats preliminars i contextualitzar-los, posar totes les cometes que calgui. I també hem d’evitar saturar els ciutadans amb notícies molt semblants amb poc de temps de diferència. Cal apostar per la formació, per l’especialització i per uns mínims de qualitat alhora d’incloure un tema científic a un mitjà. Bé, a tots els àmbits i a totes les seccions. Però hui parle de ciència.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019