Incomunicació premeditada

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Portem dos dies amb portades plenes de titulars com el d’ahir a El País, que deia que “Rajoy admet errors en l’explicació de la seva estratègia a Catalunya”, alhora que El Periódico titulava “El President anuncia que viatjarà a Catalunya per explicar-se millor” i La Razón concretava “per explicar millor els seus arguments”. Tot el quiosc va ple d’aquests “errors” de comunicació de l’Estat espanyol. Però de debò que estem parlant d’errors?

Era un error la portada del diumenge de l’ABC amb el ministre Fernández-Díaz afirmant que “Hi ha risc que la frustració independentista degeneri en violència”? Era un error la portada d’ahir de La Razón en què el ministre Rafael Catalá afirmava que “Considerem que el 9-N va incomplir la suspensió del TC” per després esmenar-se sarcàsticament titulant que “El ministre de Justícia creu que correspon a la Fiscalia qualificar si hi ha delicte”? Aquesta perversió constant del llenguatge, tant en la sintaxi com en la semàntica és un error o és una estratègia volguda i premeditada?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Més exemples: El País del 4 de novembre, obrint amb el titular “El deute de Catalunya podria pujar del 32% al 105% amb la independència”. Un titular impactant que, ves quines coses, no se sustentava en cap argument concret, en cap càlcul concret, en cap informe concret. Tota una pàgina d’El País convertida en un tottum revolutum en què s’hi barregen xifres obtingudes de Societat Civil Catalana (entitat que no consta enlloc com a font fiable pel que fa a estudis econòmics), xifres obtingudes de l’acadèmic Ángel de la Fuente (ara a sou del ministeri d’Hisenda del govern espanyol i autor de diversos treballs de la FAES), xifres obtingudes de suposats estudis internacionals i, en molta menor proporció, xifres obtingudes d’estudis fets per acadèmics catalans (com la Núria Bosch o la Marta Espasa) i xifres obtingudes de la Cambra de Comerç de Barcelona. Tot ben remenat, ben amanit perquè sigui absolutament impossible d’entendre com s’arriba a la conclusió del titular que obre la pàgina i la portada del diari. Un titular –“105% del deute”- que en la seva versió a twitter s’enfilava fins al “150% del deute”. Error casual, també?

O encara més: a l’Expansión de l’u d’octubre, el reportatge “Anàlisi: el cop econòmic d’una independència de Catalunya”, arriba a la conclusió que la independència suposaria un “corralito” perquè Catalunya seria expulsada de tot arreu (seguint la línia argumental del ministre d’Exteriors, García Margallo). Però és que l’Expansión s’enfila i s’agrada tant que arriba al paroxisme d’inventar-se una futurible moneda catalana: “Anomenem-la catalino”, s’hi llegeix al text. I amb els catalinos i el corralito es descriu un paisatge catastròfic tan desmesurat que acaba convertint la secció d’anàlisi de l’Expansión (un diari econòmic suposadament prestigiós) en tota una caricatura.

El Cinco Días també s’abona a les tesis catastrofistes assegurant, el dotze de novembre, que la independència de Catalunya “tindria dramàtiques repercussions que, per un temps indefinit, podrien condemnar Catalunya a un aïllament econòmic i un empobriment sense precedents”, també abonant-se a les tesis margallones. Per no parlar dels constants i insuperables titulars i portades de La Razón, que mereixerien tota una tesina!

Potser sí que tots aquests titulars, totes aquestes portades i tots aquests despropòsits argumentals i ministerials són una cadena insòlita d’errors i relliscades que, per la seva magnitud, han empès el president espanyol a visitar Catalunya per “explicar-se millor”. Potser sí.

O potser no. Potser no hi ha cap error, potser no hi ha cap relliscada ni cap passada de frenada. Potser totes aquests portades, titulars i despropòsits ministerials no són sinó fruit d’una estratègia d’incomunicació premeditada. Una estratègia que només seria possible amb la connivència del periodisme espanyol.

Ja se sap que en una guerra, la veritat i la informació són les primeres víctimes. Però per no ser una guerra oficial ni declarada, déu n’hi do el servil paper d’estrassa que està fent el periodisme espanyol: d’un any cap aquí, estan construint una hemeroteca de despropòsits que ens agradarà molt de veure com la defensen un cop considerin que ha arribat l’hora de tornar a fer periodisme. Si és que mai arriba aquest dia, és clar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.