Cosmopolitisme interessat

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Durant els darrers anys de procés sobiranista n’hem sentit de tots colors contra el catalanisme o el “nacionalisme”, que dit així sembla més negatiu. Professors d’universitat, opinadors, analistes experts, juristes i antropòlegs han tingut les principals tribunes mediàtiques per explicar l’antigor de “la tribu”, els perills de “l’essencialisme”, el sense-sentit de “replegar-se en un mateix” en un món globalitzat i modern, en una Europa democràtica en la qual ningú pot “donar carnets de bons o mal catalans” i on els governs “han de governar per a tots i no només per als seus”.

Ens hem sentit dir “nazis”, “hobbits”, “talibans, “jueus”, “estalinistes, “llepaciris” o “menjacapellans”. Té igual si alguns epítets són contradictoris o si altres directament no existeixen. El cas era generar un soroll que fos irrefutable –es refuten els arguments, no la cridòria- per tal de convèncer que l’ànsia d’autogovern és incompatible amb el món contemporani.

És igual que expliquis, una vegada i una altra, que el procés actual no és identitari, que té unes profundes arrels llibertàries, que són font de creació de ciutadania –quin projecte polític excloent permetria votar als immigrants que, en canvi, no poden fer-ho en les eleccions regulars?- i que té més a veure amb l’aprofundiment de la democràcia que amb la salvació de la barretina (per molt que de salvabarretines també n’hi hagi).

És igual perquè no volen escoltar. Senzillament volen cridar.

I la prova del cotó de la consistència del seu cosmopolitisme la trobem, sols creuar el Sénia. Aquí, el Govern autonòmic està a punt d’aprovar una Llei de Protecció de les Senyes d’Identitat que bàsicament està pensada per diferenciar el català del valencià. Com una barbaritat científica d’aquesta mida no trobes massa gent que la defensi, fan la norma a esquenes i en contra del Consell Valencià de Cultura i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –dos ens públics i oficials- i amb els únics aliats de Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Ambdós experts en concedir carnets “d’autèntics valencians”. I ja avanço que no resulten barats. De fet, segons ells pràcticament cap valencianoparlant hi té dret.

La llei, a més, permetrà fixar que és i que no “cultura valenciana” i retirar subvencions a aquelles entitats que “no defensin el valencià com a llengua individual”. La mateixa Universitat podria veure’s afectada.

I vostès han vist un sol article d’opinió, un editorial, una tribuna mediàtica, un sol expert o analista clamar contra aquest atac a la diversitat cultural, al raciocini científic, a la modernor ciutadanista cosmopolita? Jo no. Ni un.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.