Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

L’anunci de la presentació de la querella per part del Fiscal General de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, contra el president català, Artur Mas, la vicepresidenta, Joan Ortega, i la consellera d’Educació, Irene Rigau es troba present als editorials de tres dels quatre diaris impresos a Madrid.

Tant El País, com El Mundo i La Razón es fixen en aquest tema, amb dissonàncies sobre la seva pertinència però amb un punt d’acord: La resolució del conflicte per part de Torres-Dulce enforteix l’estat de dret i demostra l’existència d’una autèntica separació de poders.

De res serveix als diferents editorialistes les diferents declaracions de dirigents del PP –des de Rajoy a Alícia Sánchez-Camacho- anunciant la presentació de la citada querella abans que la Fiscalia es pronunciés ni que aquesta s’hagi redactat contra el criteri dels fiscals catalans, als que s’ha arribat a acusar d’estar “contaminats” per l’ambient creat pels “poders oligàrquics fàctics a Catalunya”.

Segons aquests diaris amb el suport a la querella per part de la Junta de Fiscals de Sala i la “gestió dels temps” per part de Torres-Dulce n’hi ha prou per esvair qualsevol dubte que les anades i vingudes dels passats dies hagin pogut generar.

Així, El País, que considera la querella “un error”, assegura que “Eduardo Torres-Dulce, aconsegueix imposar la seva autoritat sense oferir la sensació d’haver-se rendit a les pressions del Govern [espanyol], gràcies al seu control sobre els temps”. Encara que més endavant el text reconegui que la imatge de pressions polítiques és inevitable, encara que equiparant les que hagi pogut fer Madrid –amb control dels nomenaments- i Barcelona –sense cap competència en aquest cos: “És quasi impossible dissociar aquestes diferències de les pressions o enèrgiques suggerències de les respectives autoritats polítiques”.

Un extrem en el qual no coincideix La Razón, qui considera que l’ampli suport aconseguit per la querella entre els fiscals espanyols és prova suficient per rebutjar “la suposada existència de raons ideològiques rere el dictamen, molt menys, les pressions governamentals”. Una denúncia d’aquest tipus –sosté el diari- “corre el risc de donar-li la volta a l’argument, al·legant pressions de caràcter polític o ambiental en la discrepància existent amb els fiscals catalans”. Del que podria deduir-se que, o bé La Razón contradiu frontalment alguns dels principals líders del PP o bé aquesta reconeixen implícitament la pressió política o ambiental als fiscals espanyols.

Finalment El Mundo va encara més enllà i no veu només aquesta actuació de la Fiscalia com a normal, sinó que la troba “positiva per a la salut democràtica”. Fins a dues vegades utilitza l’editorialista l’expressió per referir-se al suport de la Junta de Fiscals de Sala que ha necessitat Torres-Dulce després de la negativa dels fiscals catalans a signar una querella a la qual no veien recorregut. Però per al diari aquest fet “demostra la independència del Ministeri Públic, en aquest cas enfront de les pressions polítiques”. I exactament que és el que ho demostra? Doncs que “ Alícia Sánchez-Camacho, va anunciar el 10 de novembre –només l’endemà de la pseudoconsulta il·legal- que la querella de la Fiscalia Superior de Catalunya contra Mas estava «pràcticament ultimada», i que es formalitzaria aquell mateix matí” i que “el PSOE s’havia mostrat contrari a la presentació de la querella”.