Ara on estàs?

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Periodisme i idealisme continuen sent sinònims en els caps no només dels qui exercim cada dia sinó dels 1.300 alumnes que volen aconseguir el títol cada any a Catalunya. A uns i altres ens brillen els ulls quan descobrim mútuament algunes perles a partir de la lectura, visió o escolta atenta de la premsa. Sabíeu que el llibre d’estil de El País estipula que el diari no publica mai notícies de boxa? De fet, un dels diaris més ben fets de Madrid, en els seus inicis, no tenia secció d’Esports. A un altre li deixo per què no hi ha boxa i sí hi ha toros…

Encara és un plaer repapar-se un diumenge i aturar-se deu minuts a cada pàgina davant de les males notícies (corrupció a Portugal, corrupció a Romania, corrupció a Espanya… I només vaig per la pàgina 10). Encara és un plaer mirar atentament el TN perquè en deu minuts ens expliqui tot el context amb xifres i gràfics de Ferguson. Encara és un plaer comprovar que la professió no es guanya la vida amb els nous projectes digitals però es forra a treure exclusives (jo les últimes que he llegit han estat a Eldiario.es, a El Economista Digital i a Crític).

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Però hi ha un moment que, quan més content i orgullós estàs d’aquesta professió majoritàriament platada de refotuts idealistes (també hi ha realistes que només volen pagar la hipoteca, tot el respecte), t’arriba la plantofada amb una pregunta innocent: on estàs ara?

‘On estàs ara?’ significa moltes coses: l’interès d’un familiar o amic per comprovar com et va tot, la pregunta retòrica a la qual has donat peu per esplaiar-te en les tres o quatre feines que compatibilitzis, o òbviament la necessitat que tenim tots de rebolcar-nos en la crisi eterna de la professió. Però sobretot ‘on estàs ara?’ és un bany de realisme i una prova que el periodisme es dessagna. Perquè el familiar, amic o conegut, amb aquesta pregunta innocent, no se n’adona que no s’ha adonat -valgui la redundància- que tu ja fa dos anys o tres o quatre que ja no escrius o que ja no vas a treballar a tal o tal lloc. Perquè mai et va llegir, i el que és més important, mai va comprar el diari on tu treballaves.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019