Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un any després del dramàtic tancament de RTVV, retransmès en directe i marcat per les imatges dels policies prenent les instal·lacions manu militari, torna el debat sobre la seva reobertura. Darrere aquest gir copernicà de la situació es troba la indefallible resistència dels extreballadors de la cadena pública, que continuen amb les concentracions setmanals i han recollit 90.000 signatures per forçar una ILP sobre una nova radiotelevisió pública en valencià.

Al llarg d’aquests 12 mesos el discurs governamental sobre el tancament de RTVV i els seus motius ha anat variant, contradient-se fins a límits esperpèntics. Us oferim alguns dels seus estadis més rellevants:

1. És un necessari per no haver de tancar escoles i hospitals: El primer discurs del president Alberto Fabra anunciant el tancament de RTVV, encara en estat de xoc per l’anul·lació de l’ERO, va superar rècords de demagògia. “No tancaré una escola o un hospital per mantenir RTVV”, va arribar a dir per justificar que el seu Govern no podia gastar 40 milions més per mantenir la plantilla de RTVV tal com l’obligava el TSJ valencià.

Un any després s’han gastat ja més de 200 milions en el tancament i s’han tancat desenes de línies d’escola pública –incloent escoles senceres,- la majoria d’elles en valencià. Aquest argument ja no ha tornat a emprar-se per part de cap portaveu oficial i en canvi ha estat l’oposició i els col·lectius afectats per les retallades els encarregats de recordar-lo repetidament.

2. El model de televisions públiques autonòmiques és inviable: Animat pels ideòlegs polítics i mediàtics neoliberals madrilenys i, en plena tempesta social contra el tancament de RTVV, Fabra assegurava que era un avançat al seu temps. El model de televisions autonòmiques “és inviable”, assegurava, i Canal 9 només havia de ser la primera.

Un any després, però, cap altre govern autonòmic ha seguit aquest camí i els seus propis companys han deixat Fabra en evidència. Ni la ultraliberal presidenta manxega, María Dolores de Cospedal, ni la qüestionada TeleMadrid, ni tan sols la televisió murciana, que va ser privatitzada però no clausurada. Així, Canal 9 es convertia en la tercera televisió pública europea tancada després de la grega ERT i la mallorquina TV Mallorca, i el País Valencià en l’única autonomia en llengua pròpia sense mitjans en la mateixa.

3. Canal 9 no feia tant paper i era equiparable a unes desconnexions de TVE: L’argument era un autèntic menyspreu a la tasca dels professionals de RTVV i a banda ignorava el seu rol com a impulsor de la indústria audiovisual valenciana i vertebrador d’una imatge pròpia autocentrada. Però a més, aviat va demostrar-se que la solució no era senzilla ni barata i de fet, avui es troba totalment aparcada, encara que algú va intentar vendre-la com a “immediata”.

4. El Consell és un “gran perjudicat” pel tancament: L’insòlit argument el va aportar la portaveu de la Generalitat, María José Català, això sí, “després dels treballadors”. El Consell verbalitzava així el malestar existent dins les mateixes files popularistes que apunten a la inexistència de Canal 9 com un dels arguments per explicar el seu daltabaix electoral de les passades europees i la seva probable repetició a les municipals i autonòmiques de maig.

El que no explica Català és perquè el Govern va prendre una decisió que el perjudicava tant, un cop s’ha demostrat que el motiu econòmic era més aviat feble.

5. “La vam tancar per començar de zero”: L’últim gir de Fabra en la qüestió no és que sigui copernicà, sinó que s’acosta més a les tesis orwellianes sobre la reescriptura del passat. En seu parlamentària i després d’acceptar a tràmit la ILP demanant la reobertura d’una RTV pública i en valencià, el president va assegurar que, un cop finalitzat el tancament de RTVV i eixugat el dèficit, es podia pensar en aquest objectiu.