Titelles i telepredicadors

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Els analistes de Can Godó potser han entès que amb invents elitistes com ara el Pont Aeri difícilment poden incidir en el moment polític que viu Catalunya i fa una setmana van decidir bolcar-se en ‘Construïm’, la plataforma de cartró pedra que té en Duran com a cap visible i l’anomia com a cos invisible. Un Cuní obedient i esforçat va allargar programa, entrevista i panegírics fins a l’impossible però el resultat serà, no costa gaire encertar-ho, efímer.

A les espanyes el Sr. Lara –poc sospitós de voler enfonsar el sistema de partits que tant li prova i bastant sospitós d’unionista i liberal– manté activada la tecla de Podemos, fidel a la màxima que reclama canviar-ho tot de tant en tant perquè no canviï res. I, en aquest cas sí, els altaveus mediàtics funcionen, però perquè existeix un gruix d’espanyols amb ganes d’expressar el seu rebuig a la situació que viuen a través d’una proposta que es presenta com a renovadora i que evidencia la feblesa del torn de partits instal·lat a les Corts espanyoles des de la Transició.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Tornant a Catalunya, les CUP segueixen patint una inexplicable i ínfima presència als mitjans. Inexplicable perquè no es correspon amb la seva representació parlamentària –mireu de fer una comparativa amb l’espai mediàtic que ocupa Ciutadans, per exemple- i ínfima si ho observem en relació a l’atenció interessada que mereixen opcions polítiques que encara és hora que demostrin a les urnes el volum de la seva connexió social. Malgrat aquesta persistent invisibilització, les CUP compten amb unes expectatives electorals a l’alça tant en els comicis municipals com en els nacionals.

M’agrada pensar que aquests exemples demostren que l’amplificació o l’arraconament de certs discursos polítics per part dels mitjans de comunicació tradicionals té menys efectes del que podíem esperar. Potser estem construint societats prou informades i estem enriquint encertadament els sistemes d’informació com per blindar-nos de propostes i missatges interessats i oportunistes i, alhora, veiem com funcionen aquelles opcions polítiques que existeixen gràcies a raons de fons o a unes trajectòries que n’expliquen la conveniència i la coherència.

Si fos així o, com a mínim, si estem avançant cap aquí, ens podem sentir mínimament satisfets del mapa comunicatiu que estem dibuixant, i caldria que en prenguéssim nota des de tots els àmbits. Perquè seguirà existint el periodista amb vocació de telepredicador i ens tocarà veure suposats líders polítics fent de titelles a mercè dels fils que mou el millor postor, però seria la demostració que tenen els dies –i la influència- comptats.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019