Manel Calbet, president de l’Associació d’Amics de la Radiotelevisió de Cardedeu (RTVC), ens explica perquè han presentat -conjuntament amb TeleK i la Red de Medios Comunitarios, un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra el Pla Tècnic de la Televisió Digital que regula l’espai radioelèctric estatal. També en parlem de la situació del sector de les televisions i ràdios comunitàries i de les dificultats legals i de finançament.

Què us ha portat a presentar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem contra el Pla Tècnic de la Televisió Digital?

Aquest setembre es va aprovar un decret sobre el Pla Tècnic de la Televisió Digital que, una vegada més, s’oblida de les televisions comunitàries quan estem reconegudes legalment. L’única possibilitat de denunciar que aquest pla no ens ha inclòs és un recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Suprem, cosa que vam fer la setmana passada.

Les televisions comunitàries vam ser reconegudes per la Llei General de la Comunicació Audiovisual de 2010 i d’àmbit espanyol. Amb tot, per poder tramitar la legalització de l’emissora havíem d’esperar que sortissin els reglaments tècnic i de serveis que desenvolupaven la llei, però això no es es va fer mai, tot i la nostra insistència. Ara el que ha passat és que ha sortit el decret del pla tècnic i ens ha tornat a ignorar. Si el pla s’hagués presentat a tràmit parlamentari podríem haver parlat amb els partits polítics per presentar esmenes, però com que és un decret que va sortir directament del Govern espanyol no podem fer una altra cosa que un contenciós administratiu.

Si esteu reconeguts legalment, i només cal que despleguen el reglament i que us tinguen en compte, què ho impedeix?

Tot i que la llei et reconega, has de sol·licitar una freqüència de TDT perquè es tracta d’uns recursos limitats que s’atorguen per concessió. És a dir t’han de concedir la freqüència d’emissió per ser plenament legal. I el que passa és que no està elaborat el reglament per a què puguem demanar aquesta freqüència. Al Govern espanyol li interessa més els grans mitjans de comunicació i no, per exemple, una emissora local com nosaltres.

Tot i això s’ha de dir que, si bé no es dediquen a redactar el reglament perquè puguem ser legals, sí que sorgeixen problemes particulars com amenaces o alguna multa als mitjans comunitaris que s’ha de recórrer. A Ràdiotelevisió de Cardedeu no ens han passat directament però altres emissores sí que han tingut problemes legals per aquestes qüestions. El problema està en la pròpia administració que no desenvolupa les lleis i ens hem de posar en procediments judicials costosos perquè ens tinguen en compte, cosa que no passaria si fessin la seva feina.

De fet, la nostra emissora quan va sortir la Llei General de la Comunicació Audiovisual que posava unes limitacions per desenvolupar a la nostra activitat, les vam complir totes de seguida. Una de les condicions era l’absència de publicitat i en aquell moment en vam deixar d’emetre, tot i que perdíem font de finançament. Després hi havia condicions respecte a la potència d’emissió de televisió digital i ens vam limitar al propi municipi, etc. Ara mateix estem complint totes les condicions que marca la llei. Els mitjans comunitaris volem ser plenament legals i per això en comptes de posar multes caldria que les administracions fessin la seva feina i despleguessin el reglament que ens ha de regular.

Un exemple del que dius és la LaTele.cat que té una multa de 500.000 euros que també han recorregut?

A la Unió Europa hi ha una directiva que obliga als estats membres a reconèixer els mitjans comunitaris tant les ràdios com les televisions. Això s’ha fet a altres països s’han i no ha suposat cap problema perquè incrementa l’oferta i la comunicació de proximitat. En canvi aquí a l’Estat espanyol sembla que no es vagi a fer mai. L’administració es dedica a multar en compte d’elaborar els reglaments i lleis que ha de fer segons la legislació europea nosaltres.

I quines altres dificultats heu tingut com a mitjà comunitari?

En el 2013 vam viure una situació crítica en l’aspecte econòmic per la qual vam haver d’acomiadar la directora. En els anys anteriors s’havien reduït molt les subvencions públiques que rebíem i vam reaccionar limitant les despeses, i llençant dues iniciatives per aconseguir finançar-nos: una campanya de crowdfunding, i una altra per fer créixer el número de socis. Vam passar de 120 socis a més de 200 i ara encara seguim creixent. En l’actualitat, com que formem part de Xarxa Audiovisual Local, els fem notícies i reportatge i això suposa una altra font de finançament. Però en un mitjà com el nostre sempre ha d’estar mirant bastant les fórmules de finançament.

Quina importància tenen els mitjans comunitaris i quin paper juga en concret un mitjà com Radiotelevisió de Cardedeu?

En el nostre cas concret, que portem 34 anys d’emissions, hem donat informació local i de proximitat a partir d’explicar el que passava a Cardedeu. Som l’únic municipi de tot l’Estat espanyol que té arxiu audiovisual de tants anys de la seva història. A més, hem estat espai de formació: hi ha hagut molts professionals que han pogut fer de tot amb nosaltres i treballar tocant la càmera, fent edició, realització i també estant la part tècnica. No hem estat impulsats ni des de les institucions o ni des d’algun interès particular, privat o de negoci sinó que ha estat una iniciativa ciutadana que s’ha pogut mantenir tots aquests anys. I pensem que això és important perquè aporta pluralisme i hem promogut el voluntariat perquè el nostre mitjà es manté gràcies, en gran part, al compromís voluntari de la gent que hi participa.