Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Elvira Altés és periodista, professora d’universitat i investigadora en Periodisme. Ha estat la responsable, en les edicions de 2005 i 2010 de l’Estat espanyol, de l’informe Qui figura a les notícies? Global Media Monitoring Project, que analitzava la presència de les dones als mitjans de comunicació estatals. Fa dos anys va dirigir l’estudi Economia, política, cooperació, societat. Dones? sobre la presència de les dones a les seccions d’Economia dels mitjans. A principis de novembre va rebre el guardó a la trajectòria als Premis de la Comunicació No Sexista atorgats per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Aquesta setmana ha presentat l’informe Un dia a les notícies en clau de gènere. Protagonistes i periodistes als mitjans de comunicació de les Illes Balears. A l’estudi s’analitzen bones i males pràctiques periodístiques respecte a la igualtat de gènere en el tractament informatiu, i s’hi proposen alternatives. És el primer estudi d’aquest tipus que s’elabora a les Balears, i ha donat com a resultat que les dones només protagonitzen un 23% de les notícies dels mitjans illencs.

Quines són les principals conclusions de l’estudi Un dia a les notícies en clau de gènere ?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Les  dones protagonitzen només el 23% de les notícies de la dotzena de mitjans de comunicació analitzats –cinc diaris, cinc ràdios i dues televisions d’àmbit balear o de cada illa– a les Illes Balears. Aquesta dada està per sota del 24% del darrer informe internacional del 2010, i cinc punts per sota de la mitjana de l’Estat espanyol, que era del 28%. Un dels motius que explica aquesta situació és l’escassa presència i visibilitat de les dones als diaris en paper, que és del 20%, mentre que a la ràdio i a la televisió hi apareixen un 30% de dones. En general, en l’experiència dels diferents estudis que he fet, la premsa és el mitjà més regressiu a l’hora d’incorporar els nous perfils de tota mena i també la visibilitat de les dones.

En quins àmbits temàtics hi ha més visibilitat de dones i en quins n’hi ha menys?

En l’estudi sobre les seccions d’Economia vam trobar una presència de dones molt reduïda, d’un 20%. Aquesta és una de les seccions centrals d’un mitjà, però les dones queden, molt sovint, relegades a les seccions més perifèriques, com ara Societat o Cultura. En seccions com Internacional també hi surten molt poques dones i, alhora, hi ha molt poques dones periodistes que escriguin sobre aquestes temes. Això sí, hem detectat una petita complicitat de gènere: les dones utilitzen un 8% més de fonts femenines que els homes. Les periodistes entrevisten més altres dones i les fan servir més de fonts o d’expertes.

Un terç de les informacions analitzades apareixen sota l’epígraf de celebritats, esports, arts i mitjans. La major part dels protagonistes en aquests àmbits són homes, i també són els homes els periodistes que les elaboren. El nombre més elevat de notícies d’aquest epígraf va referit a l’esport i els esportistes: la visibilitat de les dones esportistes és només d’un 14% i les redactores d’aquests temes són encara menys, un 12%. Les seccions on les dones protagonitzen més notícies són aquelles en què les dones tenen més presència en la redacció: es tracta de temes de societat, salut o legals, que en moltes ocasions que són valorats com a perifèrics en els mitjans.

Un conclusió preocupant és que la dona com a tema central només ocupa un 12% de tota la massa informativa i que el tema de la igualtat i la desigualtat de gènere, tenint en compte que la crisi ha provocat moltes situacions de desigualtat, només centra el 8% del total d’informacions analitzades. La falta de formació en perspectiva de gènere fa que en moltes ocasions no s’abordin aquests temes perquè no es veuen, perquè es rebutgen o perquè no se sap com abordar-los.

Pel què fa a les veus expertes que els periodistes consulten, les dones suposen només el 18% del total. Es tracta d’una dada cridanera, perquè en les darreres dècades el nombre de dones especialistes ha augmentat notablement, però els periodistes segueixen consultant massivament els homes com a fonts expertes.

Com ha rebut aquests resultats la professió illenca?

Vull destacar la reacció d’una periodista del Diario de Ibiza a la presentació de l’estudi en aquella illa, que es va quedar molt sorpresa que les dones només fossin protagonistes en un 23% de les notícies, perquè a ella pensava que ja hi havia paritat, i també es va sorprendre que el nombre de dones periodistes sigui tan baix. Aquesta reacció és molt general a tota la societat, es tendeix a creure que la igualtat ja s’ha aconseguit.

Posa’m un exemple de bona pràctica i mala pràctica informativa en igualtat de gènere que hàgiu detectat a l’estudi.

Com a mala pràctica destacaria una informació que va elaborar un diari a partir d’una dona model amb fotografies en les quals portava un vestit de flors molt cenyidet i curtet i el que més destacava d’ella era la seva bellesa. En aquesta notícia es va usar el cos de la dona com a element decoratiu o eròtic i això és una pràctica a rebutjar. En aquest sentit, una de les eines per saber si allò que estem fent, l’adjectiu o la descripció que fem, és sexista o no és la regla de la inversió: si aquesta informació la protagonitzés un home, usaríem els mateixos qualificatius? Si ens grinyola, és que estem sent sexistes.

Un exemple de bona pràctica és una informació sobre una vaga del sector de l’hostaleria, que va estar ben elaborada per la majoria dels mitjans, ja que van elegir fonts de forma equilibrada entre sexes. Hi havia, a més, una televisió que, a banda de les fonts habituals de patronal i sindicats, es va adreçar a la responsable del sector de cambreres d’hotel, que en molts pocs segons va explicar que patien una major precarietat com a treballadores. I això és un bon exemple, es pot donar bé la notícia i, a més, si tenim aquesta mirada més oberta, segurament hi podrem afegir informacions que ens faran més fàcil la comprensió de tots els matisos.

La perspectiva de gènere en periodisme és vista per molts professionals com un biaix o com una falta d’objectivitat o neutralitat. Què aporta aquesta perspectiva per millorar la pràctica periodística?

Algunes dades quan les tenim desagregades per gènere ens poden sorprendre i aportar informació interessant. Per exemple, sobre el total de reclusos que hi ha a l’estat espanyol els homes són un 92% i les dones un 8%. Això no és significatiu? No hi ha una explicació d’aquest desequilibri? Ens està dient alguna cosa de la societat que tenim? Ens parla de les formes de masculinitat i la feminitat. Ens està dient una cosa rellevant per entendre la nostra societat i per millorar. Això és significatiu i si com a periodistes som capaços de trobar les fonts que ens ho expliquen, podem fer un retrat de la societat que pot ajudar a millorar-la. Si en busquem les causes, podem entendre que el model de masculinitat està molt orientat cap a l’exercici de la violència i cap al risc, i per això els homes són els que tenen més accidents i els que protagonitzen més conductes de risc, delictes o crims.

Què li fa falta al periodisme per assolir la igualtat?

S’ha d’introduir més formació en perspectiva de gènere per als i les periodistes, perquè és una eina que fa que tinguin una mirada més oberta, per exemple demanant dades desagregades per gènere i fonts especialitzades que puguin donar significació a les diferències entre homes i dones. També podria contribuir-hi la major presència de dones directives als mitjans, i que les pròpies dones periodistes des de la redacció o llocs directius facin més activisme i sensibilització perquè es visibilitzi les dones. Tot i que en això, finalment, hi han de participar els homes i les dones periodistes.

Més igualtat a les redaccions és més igualtat als continguts?

No necessàriament. Tot i la complicitat de gènere que abans comentava, el que que s’ha de canviar és el punt de vista del periodisme, que actualment és androcèntric. Al periodisme hi ha un punt de vista que costa molt de deconstruir, que pretén ser transversal, objectiu i que se suposa neutre, però que en el fons amaga una perspectiva masculina. En moltes ocasions, homes i dones periodistes acaben fent pràcticament el mateix per inèrcia. A més, en moltes redaccions, si insisteixes en la perspectiva de gènere t’acabes convertint en “la feminista”, amb tot el que això té de carrega negativa i contra la pròpia promoció o credibilitat professional.

En els darrers anys estan naixent projectes d’un periodisme més crític, com veus aquestes iniciatives i com treballen els temes d’igualtat?

En aquests nous projectes no s’aplica la perspectiva de gènere, lamentablement. No dic que no l’acceptin amb més facilitat, o que si hi va un o una periodista i vol elaborar informacions centrades en la igualtat de gènere no pugui fer-ho sense cap problema. Però no s’aplica la perspectiva d’analitzar en les informacions les diferències de gènere que crea una societat patriarcal com la nostra. I això em preocupa i m’entristeix, perquè si les noves formes de periodisme més combatiu i d’investigació segueixen sense introduir i integrar aquesta nova mirada, el camí cap a una visibilitat paritària de les dones en els mitjans es fa més difícil.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019