Visca Polònia!

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Llegeixo estupefacte que el PP s’afegeix a Ciutadans, a l’hora de denunciar al Parlament Europeu “la banalització del nazisme que es fa a Catalunya”. Amb aquest document el PP busca el suport dels eurodiputats perquè rebutgin i condemnin l’esquetx “On s’amagava Rajoy?” del programa Polònia de TV3. La causa de la polèmica és la paròdia que el programa satíric va fer, d’una seqüència de la pel·lícula “El Hundimiento” sobre els últims dies de Hitler al seu búnquer de Berlin. Es tracta d’un gag que parla per si sol, de l’aïllament, la tossuderia i la ceguesa política del president del govern espanyol, completament descol·locat pels resultats aconseguits per l’independentisme, el 9N.

Des del meu punt de vista, l’acudit del Polònia no pot ser considerat, en cap cas, com una banalització del nazisme, sinó un retrat còmic d’una situació que si no és perquè fa riure, faria plorar.

Però el que és més greu és que qui denuncia aquesta pretesa banalització del règim nazi són dos partits, alguns membres dels quals s’han fet fotografies amb simbologia franquista, feixista i nazi. Dos partits, amb uns dirigents que tenen per costum, inclòs algun ministre com ara el de Justícia, acusar els sobiranistes de ser uns nazis acabats. Els del PP a Catalunya, que ara s’escandalitzen amb aquesta sàtira televisiva tan oportuna, van mostrar-se comprensius ara fa un any quan Telemadrid va comparar el moviment sobiranista català amb el règim nazi, en un documental pretesament “seriós”. Aquesta és una practica habitual d’alguns diaris madrilenys i de la premsa digital més comprensiva amb les expressions públiques de feixisme i pels quals, per damunt de la veritat hi ha la unitat d’Espanya.

És precisament el PP, el partit que fa un any va impedir que prosperés una moció de CiU, consensuada per tots els grups del Congrés dels Diputats, perquè es considerés delicte l’apologia del franquisme, el feixisme, el totalitarisme i el nazisme”.

Quina lliçó ens volen donar els representants d’un partit que banalitza constantment el nazisme acusant els seus adversaris polítics de nazis i totalitaris pel sol fet de no pensar com ells?

I encara més. On són tots aquests que ara posen el crit al cel contra la frescor dels gags del Polònia quan a les tertúlies televisives d’alguns canals “amics”, els tertulians habituals s’esgargamellen, a cor que vols, brandant discursos plens de xenofòbia i catalanofòbia?

És curiós que se sentin interpel·lats per un gag d’un programa d’humor i ni s’immutin davant de les mentides, els insults, les desqualificacions de tota mena que omplen la practica totalitat dels programes de ràdio i televisió on es parla del procés sobiranista de Catalunya.

Deu ser que només tenen la pell fina quan es tracta d’algunes escollidíssimes emissores i que per les altres porten posada una cuirassa a prova de banalitzacions.

En qualsevol cas i amb permís dels guionistes del gag en qüestió: Visca Polònia! (amb il.lusió).

 

 

 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.