Et vigilen. És hora de prendre mesures

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Saps què és PGP? I Tor? Et sonen eines com Enigmail, Mailvelope o Cryptocat? Segurament no, i és ben normal, et passa com a la majoria de periodistes catalans. Potser paraules com criptografia i xifratge et fan venir son, o penses que són cosa de delinqüents freaks i paranoics, però val la pena que comencis a buscar-ne informació. Com asseguraràs l’anonimitat d’una font si no tens els mecanismes per fer-ho? Si el teu correu web la pot delatar a qualsevol que hi accedeixi, ja sigui d’una manera legítima o no? Com a periodista és una bona idea conèixer les principals eines per fer segures les teves comunicacions, n’hi ha que, com Mailvelope, són molt fàcils de fer servir i compatibles amb el Gmail; la veterana Electronic Frontier Foundation et pot ajudar a anar una mica més enllà.

Des que Edward Snowden va començar a filtrar documents sobre els sistemes d’espionatge massiu de la NSA el món no és el mateix. O no hauria de ser-ho, tot i que la majoria actuem com si no hagués canviat res. Ara sabem que podem ser objectius d’espionatge electrònic massiu i indiscriminat tinguem res a amagar o no. Les comunicacions són molt més transparents del que podíem pensar i, en una època en què la majoria fem servir correu web, missatgeria instantània i tota mena de serveis on guardem les nostres dades a servidors de grans companyies, tenim molt poc control sobre qui accedeix a la nostra informació.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Sabem que estem més vigilats que mai però també tenim les eines per fer-ho molt complicat, per garantir que si una font ens vol enviar informació per un canal segur la podrem llegir sense que algú la pugui interceptar fàcilment. I garantir la seguretat de les fonts és una de les nostres obligacions com a periodistes. Sí, segurament consideres difícil que mai algú t’escrigui un correu electrònic xifrat, però si no tens una clau per rebre’ls és impossible. Glenn Greenwald ja se’n va adonar. Fixa-t’hi, mira les biografies de Twitter dels periodistes nord-americans i del món anglosaxó, no cal que busquis les estrelles més conegudes. Veuràs que molts inclouen un enllaç a la seva clau pública o el número d’identificació d’una clau de PGP. Creus que només ho fan a causa d’una epidèmia de paranoia?

Prendre mesures de protecció no és només una obligació dels periodistes. La doctora en polítiques públiques Gemma Galdón alerta en aquest article d’’El País’ que “si els governs segueixen abusant de les seves capacitats tecnològiques i de les dades personals de la ciutadania, més persones adoptaran mecanismes d’anonimització i encriptació de les seves comunicacions”. És un avís als autors de la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que vol permetre que es punxin les trucades i les comunicacions electròniques sense autorització prèvia de cap jutge.

“Un món de comunicacions secretes és un món més insegur”, diu Galdón, perquè les “policies democràtiques depenen de la capacitat d’interceptar les comunicacions quan hi hagi motius per fer-ho”. Alerta que si les xarxes encriptades i anònimes es converteixen en la norma el món serà un lloc més insegur. El que diu té molta lògica. Però fa tard. Després de les revelacions d’Snowden i de l’escàndol d’espionatge massiu a internet que implica l’agència britànica GCHQ. Ens vigilen d’una manera massiva i ara ho sabem segur, tinguem res a amagar o no. Els periodistes i els ciutadans en general tenim dues opcions: permetre-ho i continuar fent servir vies de comunicació insegures o fer-los-ho més difícil, prendre mesures i evitar activament que arribem a un món semblant al de1984. La decisió és nostra.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019