Barcelonacentrisme

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que en ell apareix fa referència a la data de la seva publicació.

Les seccions del defensor del lector són un bon termòmetre per analitzar l’estat de forma dels diaris de casa nostra. Aquest diumenge, el lector Josep Heras lamentava a El Punt Avui, capçalera que aposta per la informació de proximitat, que les notícies del Bages són “bandejades” i “silenciades” pel diari. Heras assegurava: “Sovint comparo informacions que es publiquen d’altres indrets i penso: com pot ser que això es publiqui i el que passa prop meu, no?”. No és nova la sensació de molts lectors que allò que no passa a Barcelona no és notícia per molt destacable que sigui. Força periodistes també tenim sovint aquesta percepció: per exemple, Martí Casas explicava en un tuit a finals de novembre que cap mitjà nacional s’havia fet ressò de la dimissió de la directora del Museu de Lleida. Només El Punt Avui, segons Casas, hi havia passat de puntetes amb un breu.

Disculpin ara l’autoreferència, però jo vaig ser testimoni d’un altre cas al febrer d’aquest any. Un centenar d’alcaldes i regidors es van reunir a Sant Cugat en defensa de l’autonomia local davant de les conseqüències que pot suposar la Llei de Reforma de l’Administració Local del PP. Tot i que no hi havia representació de Barcelona – la llei no afecta la capital – sí que n’hi havia de ciutats grans com l’Hospitalet, el Prat, Terrassa, Sabadell i Mataró. Però cap dels principals mitjans del país va destacar aquella trobada. Tant era per als diaris, ràdios i televisions – inclosa TV3, la nostra – que la reforma de la llei afectés la immensa majoria de catalans. Tant era que els canvis del PP poguessin comportar la desaparició del model d’ajuntaments que coneixem avui en dia. Total, Barcelona té carta municipal pròpia i queda exclosa de la llei.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Amb aquests exemples, no vull dir que hi hagi una intencionalitat premeditada d’arraconar allò que no passa a Barcelona, però sí que es percep més enllà de la capital que el “barcelonacentrisme” ha quallat a moltes redaccions, avalant les dades que en el seu moment va aportar el CAC . Tampoc no hi ha ajudat gaire que la crisi hagi eliminat o deixat a mínims les delegacions i corresponsalies a les comarques, amb la corresponent reducció de la cobertura de notícies del proximitat . Un tema propi difícilment sortirà al mitjà si no hi ha un corresponsal a peu de carrer en aquell poble o ciutat que truqui a la redacció per defensar-lo davant de l’editor. Només alguna roda de premsa amb alguna patum o algun titular amb sang i fetge tenen moltes possibilitats de quedar-se algun espai.

Ara que tant es parla de fer un país nou, és un moment ideal per preguntar-nos periodistes i mitjans (privats i públics) què fer per evitar la manca de pluralitat territorial. Ens podem permetre que la immensa majoria de la població no senti representat el seu territori als mitjans? Ens conformarem a tenir un país nou on només la capital tingui una presència mediàtica rellevant?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019