La mare que els va parir!

A la Natàlia se li ha acabat l’excedència que va demanar quan va ser mare, per primer cop, i li va arribar bessonada. Ha demanat el reingrés. És periodista. O n’era perquè l’empresa sembla que no té gaire intenció de reincorporar-la al mitjà que regenta. Després de trucar un cop i un altre sense sort, s’ha plantat davant del despatx del director general. No ha tingut més remei que atendre-la. Ella li ha demanat una reducció de jornada. Acceptat. Li ha expressat que necessitaria que fos durant el matí però ell li ha fet una oferta: treballar de 6 de la tarda a 11 de la nit. El mitjà és un diari de paper. Què vol dir? Que li han ofert les hores crítiques, les del tancament, la franja horària que poques vegades acaba a l’hora. Després cal anar a casa, descomprimir, sopar i dormir.

La Natàlia ho ha valorat. Ràpid veu que no ho pot assumir. Els seus dos fills, bessons, requereixen molta atenció encara, són massa petits. Es perdria el bany, el sopar i l’acompanyament a dormir. Són dos i, ara per ara, fan falta mans. La canalla ja ho té: s’esvera i si no escup un ho fa l’altre, si no està plorant un és que ho estan fent els dos. La tasca l’estan assumint entre la Natàlia i la seua parella. I sovint cal el reforç de la sogra! Es pot permetre faltar?

Ha demanat a l’empresa que reconsideri l’oferta i que li busquin una alternativa. L’oferta era treballar de 6 de la tarda a 11 de la nit i l’alternativa que li han trobat, també. El cas de la Natàlia és real però Natàlia no ho és el seu nom. Li he canviat, no fos cas que la posi encara més a la intempèrie.
La Judit (que no es diu Judit però que existeix) treballa en un altre mitjà. Anuncia que es casa. El seu cap li ha preguntat i repreguntat si era perquè tenia previsió de tenir fills. Se’l nota neguitós. Ella ja li ha dit per activa i passiva que no té intenció de ser mare, almenys per ara. Ell no les té totes, no en té prou i ho deixa caure entre companys de redacció d’ella per a veure què en treu. Ells saben que la Judit no s’ho planteja. Creieu que està tranquil? No encara. Faltaran uns mesos perquè ho vegi clar.

La Maria (que no es diu Maria però que existeix) fa saber que marxa del mitjà, se’n va a un gabinet de comunicació, a jornada completa. Hi tindrà millor sou i millor horari. Comencen les entrevistes de feina. Entre les quals hi ha l’Agnès. És la candidata amb més números. Al contractant es veu que li falta saber una cosa abans de donar el pas: vols ser mare? Es dóna el cas que l’Agnès no en vol ser. Contractada.

L’Eva ha entrat a fer horetes en un mitjà. Amb un contracte temporal. Està embarassada. El seu superior pren una decisió tan aviat com ho sap. No la farà fora (encara l’hauria d’indemnitzar i no en té cap intenció), és eficient i fa bé la seua feina. És clar que no li renovarà el contracte.

Si encara no t’has indignat o, fins i tot, ho has trobat justificable, pregunta’t: si en lloc de maternitats parléssim de malalties (i recordem que tenir fills no és cap malaltia) t’hauries sulfurat? Si encara no en tens prou: d’on han sortit aquests dirigents? Sí, de la mare que els va parir! I si entre la Natàlia, la Judit, la Maria, l’Agnès i l’Eva reals hi hagués la seua mare, què?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.