Les Corts Valencianes han aprovat per unanimitat la presa en consideració de la Iniciativa Legislativa Popular per a aconseguir una radiotelevisió pública valenciana i en català. Per analitzar la situació des de Media.cat entrevistem a Rafael Xambó, membre del col·lectiu Ricard Blasco que ha elaborat una proposta per a una  nova Radioteleivisió valenciana (RTVV), i que ha estat membre del Consell d’Administració dels mitjans públics valencians.

Com hauria de ser una nova radiotelevisió pública valenciana?

Ha d’estar orientada a la ciutadania i tenir, òbviament, un caràcter públic i ha de tenir limitada la possibilitat d’endeutament i treballar estrictament amb els diners que la Generalitat li atorgue anualment. Ha de ser autònoma del poder polític i per això s’han de fixar mecanismes que facen possible aquesta autonomia. Per això s’hauria de crear un consell de l’audiovisual valencià, els membres del qual haurien de tenir mandats que no coincidiren amb el calendari electoral. De la mateixa manera, el director general de RTVV hauria de ser-ho per sis anys i una vegada triat no podria ser cessat excepte en cas d’incompliment del contracte-programa, un document que hauria de fixar les obligacions de l’ens. El consell de l’audiovisual valencià i el consell d’administració de l’ens públic serien els encarregats de vetllar pel compliment del contracte programa i els seus membres haurien de tenir un perfil professional i no polític. Es tracta de no reproduir les majories de les Corts, les quals han estat un dels orígens de la manipulació.

A Reset RTVV comentem que hi ha quatre pilars fonamentals d’una societat democràtica: el dret a la salut, el dret a l’educació, el dret a unes prestacions socials a l’alçada de les necessitats de la ciutadania i el dret a uns mitjans públics autònoms del poder polític. Aquests han d’estar organitzats i gestionats amb criteris professionals i han de servir als interessos de la societat. Entenem que la informació és un dret fonamental i que totes les decisions, tant les individuals com les del conjunt de la societat, es prenen en funció que es disposa d’informació. Es tracta d’una forma d’empoderar a la ciutadania perquè dispose de les eines per no ser manipulada i enganyada.

En què havia fallat l’anterior Canal 9?

El director general i tota l’estructura de comandament de RTVV era nomenada directament pel govern que decidia quan es posava i quan es cessava. Alhora l’Executiu valencià també tenia la majoria en el consell d’administració. Fallava també que no hi havia una mínima cultura democràtica de respecte a la veritat a un sentit de la proporció. Els nostres governants se sentien els amos i propietaris del país i que podien  fer el que els donara la gana. Tampoc hi havia cap mecanisme de garantia per a poder impedir els abusos. No hi havia cap respecte als criteris de qualitat i de professionalitat i a la veritat, sinó que es van dedicar a posar la televisió i la ràdio al servei dels interessos. L’han usat com a empresa pública subministradora de recursos per a pagar campanyes, corrupteles i a amics. És això el que explica que estiguem amb un deute milionari que no s’ha creat, precisament, per pagar salaris o fer televisió.

Com ha de contribuir una nova radiotelevisió valenciana en vertebrar el país i promoure la cultura i llengua pròpia dels valencians i el  sector audiovisual autòcton?

En aquests moments, amb RTVV tancada la presència del català. és pràcticament nula·la als mitjans de comunicació valencians. Només té una presència testimonial en alguns digitals i ja està pràcticament desaparegut en ràdio i televisió o en premsa.  Per això, una societat com la valenciana ha de tenir uns mitjans públics potents que parlen la seua llengua, que aborden els temes que preocupen a la seua societat i que visibilitzen la seua cultura pròpia. El país que no ho fa així no existeix i està condemnat a desaparèixer.

A més, uns mitjans audiovisuals públics valencians han de ser el motor del sector audiovisual autòcton que en aquests moments està completament destruït per la desaparició de RTVV. Hi ha un atur elevadíssim i s’han tancat pràcticament totes empreses petites i mitjanes. La indústria cultural no pot tirar endavant sense uns mitjans audiovisual públics potents que li donen suport. És una qüestió estratègica imprescindible per aconseguir, simplement, que el País Valencià existisca i puga tenir una veu pròpia en les indústries culturals en Europa i arreu del món. Ara no hi som, així de senzill. Les societats modernes que tenen presència i força en el món de la cultura a nivell global són aquelles en les quals el sector cultural significa un 5% del PIB, i al País Valencià no arriba ni a l’1%. Això et dóna la mida del desastre que ha estat per al país el tancament de RTVV.

En el cas del sector audiovisual, els estudis demostren que la part privada d’aquest sector és més potent té més qualitat allà on hi ha mitjans públics són potents, de qualitat i autònoms del poder polític. Aquest és un sector molt car que exigeix inversions que no se sap si resultaran i una de les garanties de qualitat, és que hi haja mitjans públics que tiren. Això és així a models com el britànic, l’alemany, l’australià, els dels països nòrdics i l’holandés.

Hi ha una demanda ciutadana de mitjans públics en català? És una opció majoritària a la societat valenciana?

Hi ha una clara demanda de mitjans públics en valencià per part de la societat valenciana i es va veure quan es va tancar RTVV. Hi hagué un parell de manifestacions molt massives. Va ser una resposta molt clara de la societat valenciana que li va dir al poder que no és que no vulguéssem una RTVV, el que no volíem era la que ells estaven fent. La ciutadania va eixir a defensar l’instrument i a criticar la forma en la que l’estaven utilitzant. Hi ha una majoria social claríssima partidària d’una radiotelevisió pública i en valencià. A més, el suport molt transversal i en aquesta majoria hi ha molts antics votants del Partit Popular. El fet que ha de ser íntegrament en valencià està guanyada.

Sinó es va fer així ja en els anys vuitanta, quan es va crear RTVV, va ser per interessos polítics o per què la societat valenciana no estava preparada en aquells anys per a una televisió íntegrament en català?

Fa trenta anys també estava clar per part de la ciutadania. El model lingüístic de RTVV no generava cap conflicte social, ningú es queixava del valencià de Canal 9. És més les pel·lícules que van tindre més audiència en els primers anys van ser les que estaven doblades a la nostra llengua. Que no es doblaren pel·lícules i s’anés introduint cada vegada més el castellà només s’explica des d’una perspectiva jacobina de la qual participava moltíssima gent del PSOE i que tenia com a objectiu impedir que el valencianisme alçés el cap.

Moltes vegades es deixa recaure en els mitjans públics el pes de la normalització lingüística, però, no tenen també els mitjans privats alguna responsabilitat de fer, si més no, edicions bilingües en els mitjans digitals o impresos o un mínim de programació en català en cas de ràdios i televisions?

Les TDT, en funció de les condicions de les llicències que va fer en el seu moment la Generalitat, haurien d’estar emetent una part de la seua programació en valencià. No ho han fet i, de fet, això s’ha denunciat. La majoria de la TDT valencianes no estan complint amb la normativa que els obliga a  tenir un percentatge de producció pròpia i un altre percentatge d’europea, a l’ús de la llengua dels valencians, i a estar localitzades al territori valencià. En molts casos, les privades no estan emetent, sinó que estan subllogades. Només en el cas de les TDT comarcals si que hi ha un cert ús de la llengua a partir de les que són públiques. D’altra banda, la Generalitat ha retirat tot tipus d’ajudes a la premsa en valencià. Ara mateix ni per la via d’ajuts públics a l’ús del valencià, ni per la via de la norma que els obligaria a complir-ho s’està promovent l’ús del valencià en els mitjans privats.

S’han publicat informacions als mitjans valencians que assenyalen que una nova RTVV no seria econòmicament viable pels drets que podrien reclamar antics treballador.

El que diu el PP és absolutament fals. RTVV es podria reobrir demà a cost zero. Si es reobrira demà els treballadors haurien de tornar totes les indemnitzacions i llavors rebre els salaris que no han rebut. Entre una i altra cosa hi ha una diferència important de diners. Un informe dels serveis econòmics de RTVV diu que serien 14 milions. Aquí falta tenir en compte un element que no cita l’informe: si reobrirem demà RTVV vol dir que el segon pagament de la indemnització, que s’ha de fer en 31 març de 2015, no s’hauria de fer perquè se’ls readmetria. Tenint en compte això i totes les jubilacions que s’han produït en aquest temps el cost resultant seria zero. Només hi hauria la despesa, òbviament, dels diners que estava previst usar per a fer televisió. I ens trobem amb que en aquests moments que RTVV no emeta ens costa més de 200 milions d’euros.

En aquest sentit, una de les propostes de l’Observatori Audiovisual de la Universitat de València és  prescindir dels treballadors de l’antiga RTVV.

En aquests moments, és impossible legalment fer una radiotelevisió pública valenciana prescindint dels treballadors de de l’antiga RTVV. Quan es tanca una empresa, si dels dos anys següents, i una vegada liquidada absolutament, el mateix empresari torna a obrir un negoci amb les mateixes característiques tots els treballadors que havien estat acomiadats tenen dret a reclamar un lloc de treball. Això s’entén com successió d’empreses, que és una garantia per als treballadors perquè sinó els empresaris tancarien, acomiadarien a tothom, liquidarien i al cap d’un temps tornarien a començar.

La situació, però, és una altra, en aquests moments RTVV continua existint, no ha estat liquidada. Hi ha pendent un recurs davant del Tribunal Constitucional per al llei que va aprovar el PP per liquidar els mitjans públics valencians. I hi ha, també, una demanda pendent davant de l’Audiència Nacional per part de CGT. Però, tot i així imaginem-nos que en 2015 s’ aconsegueix fer la liquidació de RTVV. Si el govern valencià volguera fer una nova radiotelevisió pública estarien obligats per llei a tenir en compte a tots els antics treballadors en funció dels seus mèrits i antiguitat. La idea de prescindir dels antics treballadors és més una forma de crear polèmica que una proposta sensata. És evident que no va a tornar tota la plantilla de 1800, pot ser es quedarà 800 o 900, però majoritàriament una nova RTVV s’ha de nodrir dels treballadors de RTVV.

L’observatori també proposa la col·laboració entre mitjans públics audiovisuals en llengua catalana i fins i tot compartir producció.

Això és perfectament factible, però ho serà el dia que tinguem una radiotelevisió pública valenciana de nou i ens posem d’acord un estàndard compartit per a poder fer determinades produccions conjuntament, que se’n poden fer moltes. Però això és començar la casa per la teulada. Primer hem de tornar a posar en marxa la radiotelevisió valenciana.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019