Carta als reis d’un periodista qualsevol

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Estimats Reis Mags d’Orient,

Aquest any he sigut bo. Per un cantó, vaig acceptar sense massa reticències la retallada de sou que des de direcció em van “proposar”. Ara ja no sóc ni mileurista, però encara pago el lloguer… Per l’altre, també vaig fer totes les guàrdies dels caps de setmana d’agost i dels festius més bel·ligerants. Sant Joan? Meu. Cap d’any? Meu. Primer de maig? Exacte. Meu.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

També vaig inhibir-me d’engegar a dida a l’editor cada cop que em canviava el titular i, fins i tot, vaig permetre que m’enviessin a cobrir aquell festival de circ i clown-fusió que el mitjà patrocina any rere any. Jo, que li tinc pànic als pallassos, entrevistant fins a l’últim guàrdia de seguretat…

Bé, com que aquest any m’he portat molt bé, m’agradaria demanar-vos que féssiu realitat uns quants desitjos. Em faria molta il·lusió signar un contracte. Només pel fet de signar un document legal. Bé, i de retruc, deixar de ser autònom. Des del 2008 que escolto allò de “quan reestructurin la plantilla, tu ets el primer a entrar”, però encara no he vist cap moviment.

També seria molt feliç si poguéssiu evitar que facin fora a més companys. Abans de la crisi, la meva redacció semblava Portal de l’Àngel. Ara en canvi, s’assembla més al desert del Kalahari. Potser, la solució (i un altre dels meus desitjos) passa per què els presentadors estrella siguin una mica solidaris amb la resta i s’abaixin una mica el sou. Ja sé que ni amb la vostra màgia és possible, però qui sap, potser sona la flauta.

Posats a demanar, creieu que seríeu capaços d’aconseguir que les rodes de premsa deixin de ser un paripé i que els portaveus aportin alguna dada interessant? Encara que sigui només de tant en tant. Cada cop que faig un canutasso o m’escarxofo a la cadira d’una sala d’actes em plantejo deixar la professió i passar-me al costat fosc.

Un últim desig. Dueu-li tones de carbó al ministre d’Interior i al president del Gobierno per haver promogut la Llei Mordassa. Si abans ja treballàvem en precari, ara ja no vull ni saber què significarà cobrir una notícia amb un policia pel mig. I mira que als Mossos els hi agrada sortir a la foto…

Bé, no us molesto més, que segur que teniu centenars de milers de cartes plenes de desitjos per llegir i aneu curts de temps. Això sí, ja veureu quan us arribi la d’en Pedro Jota. Potser us demana un diari digital nou i tot!

 

Una abraçada, Enric

PD. Ara que rellegeixo els meus desitjos, millor que em dugueu una videoconsola i l’última temporada de Joc de Trons. Crec que és més factible i, sobretot, no us posareu en risc. Ara que han posat el punt de mira sobre les monarquies, mai se sap.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.