Fa un parell de setmanes des de Media.cat vam abordar la regulació legal dels col·laboradors periodístics en diferents països europeus. Avui analitzem les iniciatives del cooperativisme com a una opció d’organització dels freelance, professionals o emprenedors que comencen alhora de poder: defensar els seus interessos de forma col·lectiva, compartir despeses en l’àmbit administratiu i d’assessories, tenir més facilitats als seus inicis i transformar les factures en nòmina a partir de ser soci cooperatiu, tal i com es fa altres països europeus. Iniciatives d’aquest tipus n’han sorgit a Catalunya, a partir de la Cooperativa de Professionals Col·legiats (CPC) -vinculada al Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC)- , a Andalusia a través de Se Buscan Periodistas- Comunicadores Asociados (SBP-CA) i a Madrid amb la cooperativa Freelance. Hi ha experiències similars en altres sectors o països com ara la cooperativa belga anomenada Smart-BE dedicada a professionals de l’art. Una cooperativa que en aquell país a assolit milers de socis i que treballen, a part de com a cooperativa, també com a lobby per a millorar les condicions del seu sector. Aquesta experiència s’ha traslladat a l’Estat Espanyol i ha donat lloc SmartIB que agrupa el col·lectiu d’artistes espanyols. A Catalunya hi ha Musicat, una cooperativa de músics amb seu a Girona que faria el mateix paper i funciona de fa molts anys.

Se Buscan Periodistas

SBP-CA sorgeix a a Sevilla com a associació en 2012 arran d’una assemblea oberta de periodistes en recerca de solucions laborals a la crisi “tant econòmica com ètica” que consideraven que afectava al sector. En abril de 2013 van crear SBP-CA Impulso Empresarial Coop And amparada en la llei andalusa de cooperatives que permet aquesta figura a la qual també s’ha acollit Smart IB. La sòcia majoritària de l’empresa d’economia social és l’associació SBP-CA -que compta amb 240 professionals, dels quals 125 estan també a la cooperativa-. Cal tenir en compte que per a ser soci cooperatiu cal ser abans associat. Aquest model cooperatiu ofereix als seus socis la possibilitat de facturar els treballs que realitzin de manera autònoma com si fossin treballadors de la cooperativa. Així són els gestors de la cooperativa els que donen d’alta com a laboral aquesta col·laboració durant el temps real que dura la col·laboració i paguen els impostos justos al temps efectiu de treball. Alhora, aquesta empresa té com a objectiu crear nous projectes empresarials en l’àmbit de la informació en un context de crisi i en què el sector necessita innovació. Si bé aquesta cooperativa té socis a Catalunya, no una estructura pròpia al nostre país. Tot i que, de fet, segons fonts de l’entitat, són els socis catalans els més actius en aquest àmbit i els que ofereixen major percentatge de facturació.

Cooperativa dels Professionals Col·legiats

A Catalunya s’ha estat treballant durant 2014 en la creació de la Cooperativa de Professionals Col·legiats que veurà la llum en 2015 un cop entri en vigor la nova Llei catalana de Cooperatives que encaixa amb el model de cooperativa que es vol impulsar des del CPAC. Tot va començar quan un grup de col·legiats van contactar amb el CPAC i van decidir muntar una cooperativa sota l’aixopluc del CPAC amb l’objectiu de facilitar la incorporació dels nous professionals al món laboral o també generar un espai per professionals autònoms que no troben un model empresarial que s’adapti a la intermitència del seu treball i tingui una fiscalitat proporcionada adaptada a la seva realitat. En aquesta cooperativa, el soci a serà també treballador de la mateixa. Així, quan el cooperativista tingui una feina serà la cooperativa qui facturarà el treball i el cooperativista rebrà una nòmina de la cooperativa per l’import que ell hagi pactat amb el client, un sistema molt similar al de SBP-CA.

“Hi ha molts joves professionals que surten de la universitat i s’han de buscar la vida, però no fan els treballs suficients com per a que els hi surti rentable pagar autònoms, que és una quota fixa al mes facturis el que facturis. D’altra banda, hi ha molts professionals que estan treballant però que complementen el seu salari amb feines esporàdiques. A més, hi ha moltes petites empreses que no tenen recursos per contractar personal, amb tots els impostos que suposa”, afegeix Dánae Meroño coordinadora del CPAC. El cooperativisme es va presentar llavors com a una opció que estava tenint èxit en altres territoris de l’Estat espanyol. “El que ens vam trobar, però, és que a Catalunya la Llei de Cooperatives era molt limitada en comparació amb altres comunitats autònomes on ja funcionaven cooperatives d’aquest tipus i amb èxit. Així, vàrem decidir posar-nos en contacte amb la Federació de Cooperatives de Catalunya”, i ara la cooperativa del CPAC està a l’expectativa de l’entrada en vigor d’aquesta nova llei.

L’objectiu de la nova cooperativa sorgida del CPAC és arribar a tots els professionals de la comunicació per la qual cosa s’han establert acords amb Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques i el Col·legi de Dissenyadors Gràfics que participaran de la Cooperativa. “La nostra voluntat és que aplegui també al Col·legi de Periodistes, i amb això als seus professionals”, indica Meroño, però de moment no s’ha arribat a cap acord.

Serveis i promoció d’emprenedors

Tant la Cooperativa dels Professionals Col·legiats com Se Buscan Periodistas-Comunicadores Asociados assumeixen les tasques administratives, d’intermediació en la facturació, assessorament fiscal, laboral i contable. En el cas la cooperativa catalana s’oferirà formació continuada, en l’andalusa una borsa de treball i informació laboral. Un cop es pose a funcionar la cooperativa catalana oferirà “assessorament jurídic i servei d’assessorament i gestió de la iniciativa emprenedora dels seus cooperativistes”, un servei de tutela suport i seguiment de projectes emprenedors en l’àmbit de la comunicació que també ofereix SBP-CA . La cooperativa del CPAC es planteja com a un punt de partida per a que després els professionals puguin anar sols, però que no abandonen abans de temps perquè es trobin desbordats en un primer moment i puguin anar de la mà d’algú que els orienti. Tots dos projectes volen promoure l’economia social i nous models empresarials en l’àmbit de la comunicació, i en el cas d’SBP-CA, a llarg termini, desenvolupar-ne de propis.

Percentatge per la cooperativa

La Cooperativa de Professionals Col·legiats, que encara no està en funcionament, està pensada com un servei sense ànim de lucre que busca recolzar el sector de la comunicació per això es volen minimitzar els costos per als seus socis. Per ser membre d’aquesta cooperativa cal estar col·legiat en algun dels col·legis de comunicació abans esmentats, s’han d’abonar 50€ en concepte de capital social -es retornen si s’abandona la cooperativa- i, finalment, de cada treball s’ha de descomptar el percentatge de seguretat social, l’IRPF aplicats al règim laboral i un 6%. Aquest percentatge se’l queda la cooperativa per despeses administratives i crear un fons de garantia per, si alguna empresa no paga, el cooperativista pugui seguir rebent els diners del seu treball. En el cas de Se Busca Periodista-Comunicadores Asociados l’aportació és una mica superior: un 8% de la seua facturació repartit entre un 4% de gestió, un 2% per al fons de garantia -similar al de la Cooperativa de Professionals Col·legiats- i un altre 2% en despeses de la cooperativa.

 

Surt a compte?

És la gran pregunta: surt a compte aquest sistema en el qual s’ha de pagar un percentatge del que es cobra i no a una quota fixa. “Cadascú ha de saber si li surt rentable, però per una banda no has de pagar una quota fixe al mes, sinó que pagues en funció del que facturis”, afirma Meroño que creu que el projecte està especialment indicat per a joves professionals que comencen, o col·laborados esporàdics i els resulta complex estar lligats a una quota d’autònoms “que no sabran si podran pagar mes a mes” o per professionals que fan col·laboracions esporàdiques. Des de SPB-CA indiquen que “fent comptes, és evident que, a qui facturi quantitats ingents de diners pel seu treball, li convindrà més abonar una quota fixa que un percentatge, és una cosa que des de la pròpia cooperativa ja s’adverteix als socis”, afirma Jacinto Gutiérrez, president del Consell Rector de la Cooperativa SBP-CA. Amb tot, en convertir-se en nòmina cal tenir en compte que les prestacions socials que aconsegueix el professional són majors en quant a atur i jubilació que si segueix sent professional independent. Meroño també afegeix l’avantatge que la cooperativa “els hi porta tota la paperassa” i els professionals pode dedicar-se només a la professió, “encara que els hi surti més car que ser autònom”.

El cooperativisme és una nova opció per als col·laboradors que està en assaig al nostre país i que està per veure si es generalitza, com en altres sectors o països, i si serveix finalment per promoure nous projectes empresarials o per facilitar l’emprenedoria o l’existència de professionals freelance en l’àmbit de la comunicació.