La salut mental irromp a Gènova

El 19 de desembre, un home va estavellar el seu cotxe contra la seu nacional del Partit Popular, al carrer Génova de Madrid. Al volant, un empresari arruïnat de Terol, carregat amb material explosiu, que no va esclatar.

El mateix dia, les edicions digitals de bona part dels diaris generalistes de l’estat espanyol van explicar que l’home patia esquizofrènia. Així ho van fer, per exemple, La Vanguardia, El País o El Mundo. La Razón va arribar inclús a parlar de “el loco del pueblo”. Em va sobtar la rapidesa i la lleugeresa amb què es feia referència a aquesta circumstància. Justificar de forma precipitada que una persona ha comés un delicte perquè pateix una malaltia mental estigmatitza les persones que les sofreixen i que, medicades o no, poden portar una vida familiar, social i laboral normal. Va ser culpa de l’esquizofrènia? On està el diagnòstic? I l’informe psiquiàtric? Quan s’ha fet el judici? Què contarem quan es dicte sentència?

El mateix dia dels fets, la Confederación Española de Agrupaciones de Familiares y Personas con Enfermedad Mental (FEAFES) va emetre un comunicat on s’argumentava que no hi ha cap evidència científica que les persones amb problemes de salut mental siguen més proclius a cometre actes violents que la resta de persones de la societat. També recordaven que els diagnòstics de salut són confidencials i estan “especialment protegits” per la “Ley de Protección de Datos de Carácter Personal”. En aquest comunicat, critiquen tant polítics com cossos policials i periodistes, per atribuir una relació de causa-efecte entre una malaltia mental i un delicte.

Assistim a judicis semblants quan es fa referència a l’origen estranger d’una persona, a la seua religió, o al fet que siga gitana, sense que aquesta dada aporte informació rellevant. Perjudica la seua imatge i dificulta la seua integració. Per cert, que el diari digital Paio Today és una bufetada, subtil i amb molt de gust, als nostres prejudicis i vicis professionals que tenen el seu origen en la rapidesa, en la competència i, de vegades, en el desconeixement de la realitat que es vol reflectir. De nou, desitge que la voluntat, el rigor i, si cal, la formació, encapçalen la nostra llista de propòsits per al nou any.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.