Ahir saltava als mitjans de comunicació la notícia que es convocaven eleccions anticipades, per al 25 de gener a Grècia, després que el candidat conservador a president Stavros Dima no aconseguís el nombre suficient de vots al Parlament grec al tercer intent per poder ser proclamat. La notícia ha estat avui a la portada dels principals diaris espanyols i catalans que n’han informat de forma majoritàriament negativa, en diferents intensitats i graus d’interpretació, de la possibilitat de victòria de Syriza, coalició d’esquerres grega que encapçala les enquestes electorals.

Els mitjans que llancen uns missatges més negatius davant la possibilitat de victòria de l’esquerra grega són: L’ABC, La Vanguardia, El Mundo i La Razón que situen aquesta possibilitat com a focus de la notícia cosa que queda reflectida al titular. Ho fan, a més, de forma negativa utilitzant verbs com “témer”, expressions com “fer tremolar”, i paraules com ara “amenaça” i “temor” o parlant de Syriza com esquerra “radical”, “populisme antisistema” o “Podemos” grec de forma pejorativa.

Podemos” grec

Especialment significatiu és el enfocament que fan El Mundo i La Razón que, a més de marcar negativament la possibilitat de victòria de Syriza, ho interpreten, també, en clau interna: igualen Syriza amb Podemos i parlen de la possible victòria del “Podemos” grec. El Mundo afirma que La amenaza del Podemos griego sacude la Eurozona i La Razón que El Podemos griego hace temblar a la economía europea. Es tracta de titulars clarament interpretatius que no només veuen en Syriza un problema per a l’estabilitat econòmica i política sinó que, de retruc, assenyalen també a Podemos com el mateix. Pel que fa a títols i subtítols són més descriptius, no tant interpretatius però, igualment, generen un context negatiu ja que, en el cas dels dos diaris, destaquen fets com que el Fons Monetari Internacional suspèn els ajuts fins que hi hagi nou govern. En el cas d’El Mundo s’afegeix que la troika adverteix a Atenes que ha de complir el pla de reformes i que hi ha “temor” als mercats d’impagament del deute si guanya l’esquerra. Tots dos elements qüestionen la credibilitat de Syriza si arriba al govern.

L’ABC parla de Temor en Europa a que el populismo antisistema gobierne Grecia. Un altre titular clarament interpretatiu que ubica a Syriza en el “populisme antisistema” i que descarta altres possibilitats com esquerra o esquerra radical si es vol. El populisme té una connotació clarament negativa. Als subtítols s’informa que l’FMI suspèn els ajuts i que Brusel·les i Berlín demana que cotinuen les reformes, cosa que genera un context d’incertesa política a la qual s’afegeix un tercer subtítol que para de Syriza com a extrema esquerra que planteja no pagar el deute.

La Vanguardia diu al titular que Europa tem l’arribada al poder de Syriza a Grècia, en la línia negativa dels mitjans abans esmentats tot i que amb un to més moderat que els tres mitjans anteriors. Els subtítols encara que són caire informatiu tornen a generar un context negatiu davant la possibilitat de la victòria de l’esquerra grega. La Vanguardia defineix Syriza com a “esquerra radical” i afirma que “Atenes i Moscou crispen els nervis de la borsa”, mentre recorda la suspensió dels ajuts per par de l’FMI.

Eleccions marcades per l’amenaça del FMI

La resta de portades dels mitjans analitzat tenen titulars més descriptius i no tan interpretatius ni hostils a la possibilitat de victòria de l’esquerra grega. Tot i que els elements addicionals aportats en subtítols i avanttítols generen un context no massa favorable a valorar-la positivament, ni que sigui per la situació d’incertesa que es transmet davant d’aquesta possibilitat.

El Periódico titula Grècia anirà a les urnes sota l’amenaça de l’FMI. És l’únic que fa aquesta interpretació i en el que l’”autoria” de l’“amenaça” recau sobre l’FMI. Utilitza un altre llenguatge més descriptiu, si més no als elements de titulació: “El Parlament no aconsegueix elegir president”. Hi ha dos subtítols una mica més interpretatius però que no tenen les connotacions negatives, o si més no tan negatives, que tenen els mitjans abans esmentats davant d’una possible victòria de Syriza: “Les eleccions anticipades se celebraran el 25 de gener i poden donar la victòria a Syriza” i “La possible fi de l’austeritat deixarà els hel·lens sense ajuda financera internacional”.

L’Ara ho enfoca amb un to, en aparença almenys, més neutre i parla d’Efecte Syriza, davant les possibilitats de victòria que té la coalició. Amb tot, un dels dos subtítols informatius manté un to d’afectació negativa per a l’economia si es produeix aquesta victòria ja que afirma que “La Borsa d’Atenes es desploma” i “l’FMI suspèn les ajudes a Grècia fins que hi hagi un nou govern”. Amb tot qualifica a Syriza d’esquerra “alternativa”, un adjectiu que no té una connotació negativa com si té “radical” o “populisme antisistema” que usaven els mitjans abans esmentats.

El País té com a titular principal que El FMI y Alemania advierten a Grecia tras el adelanto electoral que si bé és informatiu, situa aquest avançament com a negatiu per a l’economia i la política del país, tot i que ni en titulars ni en subtítols se cita en cap moment la possibilitat de victòria de l’esquerra grega. En els subtítols apareixen més elements informatius de caire negatiu com que el FMI suspèn els ajuts fins que hi hagi “governabilitat” i, especialment, que es destaca que Merkel reclama al futur govern grec que respecti els compromisos, posant en qüestió, de retruc, la fiabilitat del nou executiu. El País és l’únic mitjà que dedica dues peces diferenciades a la convocatòria d’eleccions i a les possibilitats de Syriza amb la foto del líder de Syriza Alexis Tsipras i un titular que diu que Los sondeos dan ganador a Syriza.

Pel que fa a El Punt Avui, que és el mitjà que menys espai li dedica en portada a la noticia, explica al titular que La crisi política aboca a Grècia a l’incertesa i en l’entradeta recorda que “l’FMI congela els ajuts davant la probable victòria de la coalició radical Syriza”. Si bé no es port parlar d’hostilitat hi ha elements com parlar d’“incertesa” davant la probable victòria de la coalició “radical” Syriza posiciona el lector, si més no, en la prevenció.

En les portades analitzades hi ha una diferència entre els mitjans catalans i espanyols: hi ha molta més agressivitat cap a Syriza i una lectura molt més en clau interna en els mitjans espanyols, especialment contra Podemos, que en els catalans. El titular que qualifica la coalició grega de “populisme antisistema” de l’ABC també sembla assenyalar cap a ells. Pel que fa a la ideologia, els que s’autoidentifiquen com a mitjans progressistes són més neutres que els que s’autoubiquen com a conservadors. Entre tots, només El Periódico parla en el titular d’”amenaça” referida a l’FMI i no pas a Syriza, el mità que informa de manera més neutra de les conseqüències que tindria la victòria d’aquesta coalició en els elements de titulació. Amb tot, de la lectura de la majoria de les portades dels mitjans analitzats la sensació que queda com a lector és, si més no, de prevenció cap a Syriza quan no, en els primers quatre diaris esmentats -especialment els tres primers-, de clara hostilitat.