Les xarxes socials van ser les primeres en parlar de les negociacions del Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP en les seves sigles en anglès) per crear la més gran àrea del món de lliure comerç. En els darrers mesos s’han anat filtrant informacions a través de les xarxes socials i de mitjans digitals sobre les primeres protestes i denúncies públiques de diferents moviments socials. Arran d’això el tractat ha començat a aparèixer als mitjans de comunicació més massius amb majors o menors dosis de crítica o amb major o menor extensió. Tot i això, el silenci és i ha estat clamorós tal i com denunciava al juny el reportatge de Media.cat Els mitjans es fan els desentesos amb les filtracions sobre les condicions secretes del TTIP al juny.

Ha estat l’opacitat de les negociacions, especialment en els punts més polèmics del tractat, el que ha provocat les protestes dels moviments socials. Aquests han denunciat que les clàusules d’aquest acord podrien limitar la sobirania nacional de les democràcies europees ja que podria fer prevaldre els interessos de les multinacionals. Ha estat precisament l’activisme per demanar transparència en les negociacions el que ho ha pogut convertit en notícia. En maig de 2014 més de 250 entitats civils d’arreu del món reclamaven transparència en les negociacions del TTIP . Molt més recentment, tot just abans de nadal, a Catalunya el TTIP ha arribat al debat parlamentari.

El dret a la informació

Aquest tractat i la forma com s’està negociant podria estar en contradicció amb el dret a la informació de la ciutadania. Per una banda, els ciutadans en democràcia han de poder tenir una informació plural, veraç, contrastada i suficient de tots aquells assumptes de trascendència per als seus drets polítics. Un tractat internacional és de suficient importància com per a informar-ne i el que ha faltat en aquest cas és informació suficient: per l’opacitat de les negociacions. Un aspecte que han denunciat els moviments socials però que no ha generat un debat polític i social al respecte per l’escassa presència mediàtica del tema. Si bé quan es denuncia la manca de transparència no es cita explícitament el dret a la informació, està clarament implícit.

Hi ha un possible efecte sobre el dret a la informació, no tan conegut, que fins ara pocs han denunciat: el TTIP podria limitar la capacitat dels estats sobirans a regular i limitar la concentració de la propietat dels mitjans de comunicació i podria promoure la privatització de les televisions públiques. Precisament la Federació Europea de Periodistes va celebrar una jornada el passat 5 de novembre Stand up for journalism que aquest any denunciava la cocentració de la propietat dels mitjans de comunicació en poques mans i com això pot perjudicar al pluralisme polític i social de les empreses informatives. En aquest sentit, la mateixa federació, en el manifest elaborat per a les eleccions europees de l’any passat, reclamava una regulació “per limitar la concentració de mitjans”, cosa que indica fins a quin punt les entitats professionals li donen importància a aquest tema.

A l’Estat espanyol, La Federació de Sindicats de Periodistes (FESP), en un comunicat del passat 1 de desembre, denunciava “l’obscurantisme” de les negociacions del TTIP. I alertava que “en cas que es dugui a terme aquest acord, a més de suposar un greu atemptat contra la defensa de la regulació europea en matèries com l’economia, els drets laborals, el medi ambient o els serveis públics (salut, educació…), afectarà directament al dret a la informació i la comunicació de la ciutadania: la creació de l’anomenat Mecanisme de solució de controvèrsies inversores-Estat implicaria la indefensió dels Estats contra la concentració dels mitjans de comunicació en mans d’uns pocs monopolis, una pràctica que limita el necessari pluralisme informatiu”.

L’activista pel dret a la informació i secretari d’organització del Sindicat de Periodistes de Catalunya, Francesc Ràfols aprofundeix en aquesta possibilitat al seu bloc i afirma que “els textos de l’avantprojecte que fins ara es coneixen revelen que el tractat no permetria als governs aprovar lleis per a la regulació de sectors econòmics estratègics com la banca, les assegurances, serveis postals o telecomunicacions”. Ràfols assenyala que si una regulació contra la concentració de la propietat dels mitjans produís “qualsevol expropiació les empreses podrien demandar als Estats exigint la devolució de la seva inversió més compensacions i interessos”. El periodista indica que això afecta “fins i tot al món de la comunicació perquè els governs no podrien aprovar lleis limitant la propietat en els mitjans per impedir la creació d’imperis mediàtics com, per exemple, el de Murdoch”. I adverteix que la conseqüència que podria tenir la impossibilitat d’actuar contra la concentració seria “la reducció del pluralisme informatiu, una de les amenaces principals a la qualitat democràtica d’un país”. La petició d’indemnitzacions milionàries ja s’ha produït, en un altre sector, per un acord similar al TTIP que mantenen els EUA i Canadà. Una empresa de gas demana 250 milions de dòlars al Govern quebequès per impedir-li extraure gas mitjançant el fracking.

Pel que fa la possibilitat de privatització dels mitjans públics, Dardo Gómez, secretari d’organització de la FESP, assenyala que aquests acords podrien “arrasar” amb les normes legals de regulació dels serveis incloent la sanitat i l’educació públiques. “Per exemple, en cas d’aprovar-se el TTIP, una empresa nord americana de salut podria queixar-se d’haver de competir amb un hospital públic a Móstoles. El mateix podria fer Murdock amb els mitjans de comunicació públics”, cosa que podria promoure, en la seva opinió, una onada de privatitzacions de mitjans públics

La professió periodística està tot just encetant un debat sobre com podria afectar aquest tractat als mitjans de comunicació i, per extensió, al dret a la informació. La FEP ha demanat transparència en les negociacions del TTIP i atenció a com podia afectar aquest i altres acords als mitjans de comunicació i la transmissió de cultura. La federació europea està treballant amb organitzacions d’Estats Units i Canadà -l’altra part del TTIP- per alertar dels possibles resultats negatius de les negociacions o demanar-ne l’exclusió de determinats sectors d’aquest acord.

En parlen els mitjans dels possibles efectes del tractat sobre el dret a la informació? Se’n parla de la concentració de la propietat dels mitjans de comunicació i els efectes que té al pluralisme? El TTIP la podria afavorir, perjudicar o blindar? Quines informacions en tenim dels intents d’evitar la concentració de la propietat de mitjans en altres països? Podria suposar a llarg termini el tancament de mitjans de comunicació públics? Un debat que promouen entitats professionals que, si més no per ara, ha estat silenciat per al conjunt de la societat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019