De la Dipu TV a la Xarxa Audiovisual Local

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

De tots és coneguda la idea del president de la Diputació de València, Alfonso Rus, del PP, de finançar des d’aquesta institució una nova televisió d’àmbit valencià: el nom que més sona és el de la Dipu TV. S’explica la necessitat de crear nou mitjà finançat amb diners públics pel buit deixat per Radiotelevisió Valenciana (RTVV) a l’hora de cobrir la demanda social d’informació de proximitat i en català. Assegura Rus que vol tornar a apropar als ciutadans notícies sobre el temps, les festes i tradicions locals, el camp o la pilota valenciana, etc. Això sí, aquesta emissora tindria caducitat: si reobre RTVV, es tancaria immediatament la Dipu TV. La posada en marxa d’aquest projecte, previst per al gener, sembla que es retardarà de moment a causa dels recursos en contra que han presentat Compromís i PSOE. La versió de l’oposició és molt diferent a la del polític popular: parlen de TeleRus, de xarlotada i de la necessitat del polític i del seu partit, el PP, de tenir una televisió favorable davant les previsions electorals negatives que té el PP. Afirmen que la Dipu TV estarà controlada políticament, com ho va estar RTVV. Casualment, a Rus li vénen les presses per atendre “demandes ciutadanes” quan s’acosten unes eleccions autonòmiques i locals que li poden suposar als populars una important pèrdua de poder institucional al País Valencià. La intenció de Rus seria, doncs, clarament electoralista i propagandística.

Coincidesc amb la versió de l’oposició: la proposta de Rus és totalment oportunista i interessada. Rus es posa en evidència quan diu que si RTVV reobrira tancaria la Dipu TV: aquesta afirmació deixa clar que no es tracta d’un projecte sòlid i d’interés general sinó d’una operació d’oportunisme polític. Ara bé, tot i això, crec que la proposta de Rus ens pot aprofitar per obrir un debat on hi ha  més elements a analitzar. Hauria una diputació de promoure la comunicació local? En la meua opinió, sí que seria interessant que aquesta institució poguera oferir serveis de comunicació local i de proximitat que promogueren l’ús de la llengua pròpia i fomentaren els mitjans d’àmbit municipal. Crec, també, que al País Valencià hi ha una demanda no atesa d’informació de proximitat, en català i en format audiovisual que no satisfan els mitjans locals existents. Una demanda que pot cobrir una nova RTVV però també les televisions municipals.

Una diputació, estiguem a favor o en contra d’aquesta institució o dels límits territorials que tinga, fa funcions de subministrar serveis als pobles. Els ofereix els serveis que per ells mateixos no podrien assumir però als quals accedeixen a partir de mancomunar-los: oferta cultural, gestió de residus, beques, projectes educatius, etc. I dins d’aquesta oferta de serveis, per què no hi pot haver una empresa pública de promoció de la informació local i de proximitat i en llengua pròpia? Una empresa d’aquestes característiques, plantejada amb seriositat i com a projecte de futur i interés general, seria un bon complement a les funcions d’una futura televisió pública d’àmbit valencià -que sembla que un possible govern valencià progressista recuperaria-. Això s’arrodoniria si, a més, aconseguirem sumar la col·laboració de les diferents televisions locals, comarcals i autonòmiques dels territoris de llengua catalana.

TV Mallorca i Xarxa Audiovisual Local

El que propose, en realitat, és una idea que ja s’ha aplicat a altres territoris de parla catalana. Per exemple, Radiotelevisió de Mallorca, tancada fa ja gairebé quatre anys, va ser una radiotelevisió impulsada pel Consell Insular de Mallorca -un organisme polític singular de les Illes i equiparable a les diputacions- quan era governat per partits progressistes. La radiotelevisió mallorquina, que va ser tancada pel PP només arribar al poder, va ser una eina per promoure el treball en xarxa amb les emissores locals illenques i per fomentar la comunicació de proximitat i en català.

El model, però, més interessant és el de la Xarxa Audiovisual Local (XAL) a Catalunya. La XAL és un espai de col·laboració entre televisions i ràdios locals, no necessàriament públiques. Un espai de producció conjunt de continguts audiovisuals de caire informatiu o d’entreteniment. És un exemple de treball en xarxa  i descentralitzat que permet a les televisions locals aconseguir continguts i serveis que no podrien assolir de forma aïllada. És un model que, alhora, permet a cada emissora mantenir la seua autonomia, la seua marca local i la informació de proximitat, mentre accedeix  a serveis comuns o en subministra. Aquesta opció facilita la viabilitat de la TDT local, un mercat del qual s’havien sobrevalorat les seues potencialitats de creixement. En l’actualitat, la XAL, impulsada per la Diputació de Barcelona, està plenament consolidada i ha superat la prova de foc del canvi de color polític que va acabar amb RTV de Mallorca.

Resulta evident que la proposta de Rus té poc a veure amb l’interés general o amb la XAL. La demanda social d’informació local, de proximitat i en llengua pròpia li és igual a ell i als populars, però és real i això no ho hem d’oblidar. Tenint en compte les experiències d’altres territoris de parla catalana, crec que seria interessant, doncs, incloure a les diputacions en el debat sobre com bastir un sistema comunicatiu propi al País Valencià i en llengua pròpia. La participació d’aquests organismes supramunicipals en la comunicació reforçaria, com en el cas català, el sistema de comunicació autòcton valencià i complementaria a RTVV. A més, que les diputacions invertisquen en el sector audiovisual facilita la viabilitat de les televisions locals i comarcals. El valencià és, segons un informe de Media.cat, el territori de parla catalana on menys emissores de TDT emeten: només el 38% de les emissores de les que van rebre llicència, un índex molt baix que amb la intervenció d’aquestes institucions podria millorar.

Una aposta similar a la XAL al País Valencià seria una nova eina d’impuls del sector audiovisual autòcton i podria ser una eina per garantir l’ús de la llengua pròpia als mitjans locals més enllà de l’existència o no d’un mitjà públic d’àmbit valencià. Això seria especialment positiu al territori valencià en què la presència del català als mitjans s’havia reduït només a l’existència d’una televisió pública d’àmbit valencià. Per això en un debat sobre el sistema de comunicació valencià dic no a la Dipu TV, però diria sí a una XAL valenciana.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.