Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

La manifestació d’ahir a París en defensa de la llibertat d’expressió i contra el terrorisme va ser una de les més multitudinàries que ha vist Europa, però més que pel seu suport popular, passarà a la història per ser la concentració que més caps d’estat i de govern ha reunit. Però quina és l’actitud d’aquests mateixos polítics a l’hora de defensar la llibertat d’expressió i de premsa als seus propis països? Fem un breu repàs d’alguns dels casos més significatius (al costat de cada estat o organització internacional hi trobareu el dirigent o dirigents que van representar-lo a la manifestació):

Espanya (president del govern, Mariano Rajoy i ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz)

El cas més actual i extrem és la tramitació de l’anomenada Llei Mordassa, que dificulta l’exercici de diferents drets fonamentals com com el de manifestació, expressió o premsa. L’endemà de l’atemptat contra Charlie Hebdo, l’Audiència Nacional va encausar l’humorista Facu Díaz per un gag sobre el partit governant.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Regne Unit (primer ministre, David Cameron)

El seu govern va iniciar una sèrie de pressions cap al diari The Guardian i els seus periodistes (incloent retencions en aeroports, interrogatoris i confiscació de material) després que el rotatiu publiqués una entrevista a Edward Snowden.

Itàlia (primer ministre, Matteo Renzi)

El periodista Alessandro Sallusti va ser condemnat a 14 mesos de presó per un article d’opinió.

Turquia (primer ministre, Ahmet Davutoğlu)

El seu govern tenia el 2014 el rècord mundial de periodistes empresonats, més de 40.

Ucraïna (ministre d’Afers Estrangers, Petrò Poroixenko)

El país ha prohibit als periodistes russos treballar al seu territori i el seu exèrcit n’ha mort alguns. Membres de l’extrema dreta aliats del govern van obligar a cops el director de la televisió pública a dimitir.

Unió Europea (president de la Comissió, Jean-Claude Juncker; president del Parlament, Martin Schulz)

La institució ha cedit i ha fet la vista grossa en diverses ocasions davant dels atacs a la llibertat d’expressió en països membres, entre els quals destaca el cas d’Hongria, país al qual finalment se li ha permès mantenir la seva pròpia “Llei Mordassa”.

Rússia (ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov)

Són habituals els atacs a periodistes d’investigació, inclosos casos de morts, en un cima d’impunitat per als atacants.

Mali (president, Ibrahim Boubacar Keïta)

El maig del 2013 va expulsar uns periodistes, amb col·laboració francesa, quan investigaven violacions dels drets humans en les zones de majoria tuareg.

Tunísia (primer ministre, Mehdi Jomaa)

Condemna al bloguer Yassine Ayan a tres anys de presó per “difamar l’exèrcit”.

Jordània (rei Abdullah II i reina Rània)

Condemna d’un periodista palestí a 15 anys de presó amb treballs forçats.

Emirats Àrabs Units (ministre d’Afers Exteriors, Shaikh Abdullah)

Periodista detingut i incomunicat durant un mes per sospites que podia tenir relacions amb els Germans Musulmans d’Egipte.

Estats Units (fiscal general, Eric Holder)

El seu govern espia massivament les comunicacions globals i persegueix els denunciants d’aquestes pràctiques, com Edward Snowden o Wikileaks. El periodista del Washington Post Wesley Lowery va ser detingut durant els avalots de Ferguson de l’estiu passat. El seu exèrcit va bombardejar les oficines d’Al Jazeera a l’Iraq i l’Afganistan i en va empresonar alguns periodistes a Guantànamo.

OTAN (secretari general, Jens Stoltenberg)

Els avions de l’aliança internacional van bombardejar deliberadament la televisió pública sèrbia el 1999 amb la mort de 16 civils. El 2011 van repetir l’operació amb la televisió líbia amb resultat de tres morts més.

Israel (primer ministre, Benjamin Netanyahu)

Set periodistes van morir durant els bombardeigs a la Franja de Gaza l’estiu de 2014. Això converteix Israel en el país del món amb la segona taxa més alta de periodistes morts després de Síria.

Palestina (president, Mahmoud Abbas)

Un periodista va ser empresonat per “insultar” el president.

Egipte (ministre d’Afers Exteriors, Sameh Shoukry)

Hi ha tres periodistes d’Al Jazeera presos sense judici des de fa més d’un any.

Algèria (ministre d’Afers Exteriors, Ramtane Lamamra)

El periodista Abdessami Abdelhai va ser detingut durant 15 mesos sense càrrecs.

Geòrgia (primer ministre, Irakli Garibashvili)

Aprovació el 2012 d’una restrictiva llei televisiva, sumada a la censura i agressions a periodistes, segons Reporters Sense Fronteres (RSF).

Bulgària (primer ministre, Boiko Borisov)

Pitjor país de la Unió Europea segons Reporters Sense Fronteres, que acusa el govern d’amenaçar i colpejar periodistes de forma massiva.

Grècia (primer ministre, Antonis Samaras)

Va protagonitzar l’incident contra la llibertat d’expressió més greu d’Europa amb el tancament fulminant de la televisió pública ERT.

Bahrain (ministre d’Afers Exteriors, Khalid Al Khalifa)

Tres periodistes empresonats, segon lloc del rànquing mundial si es té en compte la població.

Qatar (primer ministre, Abdullah bin Khalifa Al Thani)

L’aprovació, fa pocs mesos, d’una nova llei contra el crim cibernètic posa en perill la llibertat de premsa.

Eslovènia (primer ministre, Miro Cerar)

Un bloguer va ser empresonat durant sis mesos per difamació el 2013.

Hongria (primer ministre, Víktor Orbán)

Autor d’una de les lleis contra la premsa més agressives d’Europa.

Polònia (president, Donald Tusk)

Agents de la policia polonesa van irrompre a la seu del setmanari Wprost per exigir que els lliuressin l’origen de les fonts d’una investigació sobre la corrupció.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019