La detenció ahir de 12 advocats al País Basc, tres d’ells només hores abans de començar un judici a Madrid que va haver de suspendre’s en vulnerar-se el dret fonamental a una defensa efectiva, podria ser llegit com una greu vulneració de les garanties democràtiques. En canvi, però, des del ministeri espanyol d’Interior es tracta “d’un cop contra el front de presons d’ETA i el seu col·lectiu d’advocats”, una nomenclatura que, amb diferents matisos i de forma conscient o no s’ha acabat colant també als mitjans catalans.

Així, l’expressió els “advocats d’ETA” s’ha colat als titulars d’El Periódico i l’Ara, mentre que La Vanguardia va encara més enllà en assumir que els detinguts ho han estat en un “cop a l’entramat jurídic d’ETA”. Per la seva banda, El Punt Avui, Vilaweb i Nació Digital es refereixen als detinguts com “advocats de l’esquerra abertzale”. Només el portal 324.cat se’n refereix com “advocats”, sense adjectius.

Perquè, exactament quin seria un “advocat d’ETA”? Qualsevol detingut o pres, també els acusats o condemnats per pertànyer a ETA tenen dret a una defensa efectiva, el que pressuposa poder escollir els seus advocats excepte els casos previstos per la legislació antiterrorista. Així, la definició d’aquests lletrats com “advocats d’ETA” pressuposa un perillós camí de pressió cap a uns professionals que són imprescindibles per garantir un dels drets més bàsics d’una democràcia. Igual d’inacceptable seria parlar “d’advocats de la màfia”, “advocats de la corrupció” o “advocats de la pederàstia” donant a entendre amb aquesta expressió que simpatitzen amb els delictes comesos pels seus clients.

De la mateixa forma, fins i tot seria discutible pressuposar-los una adscripció política, en definir-los com “advocats abertzales” excepte en aquells casos en els que a la seva tasca professional pugui acreditar-se una militància política, com és el cas de l’advocada i portaveu de Sortu Amaia Izko. Seria lògic definir com “advocats masclistes” els defensors d’encausats per violència de gènere?

La definició dels detinguts com “advocats d’ETA” només seria justificable en el cas que es demostressin les acusacions policials segons els quals aquests serien membres actius de l’organització, però fins que no hi hagués una sentència condemnatòria caldria incloure els avisos de “presumpte” o “suposat”. I, també, acostumar-se a dubtar d’unes versions policials que, a banda d’interessades com és lògic en qualsevol part en conflicte, sovint són poc creïbles, tal com va passar amb l’operació contra advocats bascos precedent de l’actual.