Feminicidi

Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

Un estudi publicat a l’American Journal of Epidemiology l’any 2013 va revelar que només un 7% de les agressions sexuals que pateixen les dones acaben sent denunciades per les víctimes. No era un estudi local, sinó que comptava amb antenes a escenaris tant diversos com Líbia, Bòsnia, Colòmbia, Birmània, Ruanda o Sri Lanka.

Cal tenir en compte aquest percentatge per dimensionar un article publicat per la periodista Lauren Wolfe amb dades avalades per Nacions Unides sobre el nombre de violacions a conflictes d’arreu del món. Així, Wolfe recull les prop de 60.000 dones violades durant la guerra de Bòsnia, les 489.687 denúncies per violació que es van presentar a Colòmbia en el període 2001-2009, el quart de milió de dones que van patir violència sexual a Sierra Leone entre 1991 i 2002 o el mig milió a Ruanda.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Wolfe està convençuda que és imprescindible dedicar esforços i mitjans per atendre les víctimes, sí, però sobretot per visibilitzar-les. Per explicar qui són, com viuen, com sobreviuen i quantes són a cada escenari. Treballar perquè la vergonya canviï de bàndol i la tradició mal entesa deixi de culpabilitzar la dona tot apuntant l’agressor i evidenciant les circumstàncies de què es beneficia.

L’autora afirma que l’autèntica pandèmia mundial és la violència contra les dones. Diu que els periodistes tenim tendència a plantejar-ho i denunciar-ho en escenaris de guerra oberta, però que ens esforcem poc a denunciar-ho com a plaga global que afecta el conjunt del planeta.

Efectivament, sembla més fàcil parlar del Kinshasa o de Ciudad Juárez mentre passem per alt les traves amb què es troben les víctimes als nostres propis sistemes judicials o confonem, diu Wolfe, el dret a la privacitat de les dones agredides amb una excessiva cautela informativa sobre els agressors i les causes estructurals que permeten i faciliten aquests casos.

Llegint la reflexió de Lauren Wolfe, vaig mirar d’imaginar quina seria la posició dels estats i dels principals organismes internacionals si existís un problema d’aquesta magnitud, d’aquesta extensió i amb aital component de violència  que afectés només els homes.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.